dimecres, 2 de març del 2011

Una primera conseqüència de la retallada del 10% del pressupost de la Generalitat de Catalunya.

La reducció d’un 10% de les partides dels pressupost prorrogat de la Generalitat de Catalunya tindrà unes conseqüències nefastes per l’economia i la protecció social de les famílies catalanes en relació als serveis públics que demanda la nostra societat, i en especial pera les persones amb menys capacitat econòmica, que són, precisament, qui més ho necessita.

La retallada del 10% significa, ni més ni menys, un mínim de 16.000 llocs de treball directe menys, sense incloure els treballadors i treballadores de les universitats catalanes, als quals s’han de sumar 4.000 més de la Xarxa Hospitalària. Estem parlant d’empreses públiques que tenen un índex de temporalitat del 30% (quasi el doble de a les empreses privades).

Catalunya, que en proporció, té un volum d’empleats i empleades públics més baix que a la resta de l’Estat espanyol, tot i sent la Comunitat Autònoma amb més competències assumides (185), està a la cua també respecte a la Unió Europea.

La despesa sanitària de la Generalitat de Catalunya és de les més baixes de l’Europa dels 15 i la penúltima en despesa pública, així com en educació no universitària, que es situa a la cua.

Amb aquest panorama no podem parlar d’excel·lències ni de bones praxis. Hem de parlar de destrucció del sistema de protecció social i de l’increment de la desprotecció, la injustícia social i la insolidaritat.

Tot i que el conflicte social s’intenta amagar fins que ja no té remei (exemples en tenim a dojo en els països àrabs), al final la pressió de les classes treballadores organitzades pot fer trontollar els governs que prenent decisions equivocades que afecten directament la vida de les persones. Fins on arribarà la paciència dels catalans i catalanes?
Reeditant la teoria del shock?

El canvi de govern d’un tripartit a Catalunya titllat com a “desordenat” i l’entrada d’un nou govern de dretes no sembla que hagi de millorar la situació de desgavell econòmic que estem patim. Més aviat tot el contrari. Menys despesa pública, el que equival a pitjors serveis públics, que s’escenifica amb la venda de serveis (directes i indirectes) a l’empresa privada (sanitat, educació, transports, etc.). La preparació del cataclisme universal, millor dit, l’escenificació del què ha de venir i les fórmules secretes per resoldre els problemes d’avui, per poder guanyar les eleccions polítiques de demà, em semblen de tot esgarrifoses i pernicioses (mentre que es mantenen els privilegis fiscals dels qui tenen més poder adquisitiu o es milloren, a la resta dels mortals se’ns arronsa més el cinturó. Puja l’atur, creix la morositat, cau el consum domèstic, es puja el rebut del gas, la llum, la telefonia, l’aigua, el pa, la benzina, les taxes universitàries (un 30% els màsters), ...). Es proclama que la cosa està molt malament i que la Generalitat està a punt de fer fallida tècnica, i potser és veritat, però venen els serveis públics a la patronal perquè en tregui profit no em sembla la millor manera d’aixecar un país. Ens diuen que la culpa la té el tripartir, i potser en alguna qüestió tinguin raó, però no és motiu per alarmar a la població ni als empleats i empleades públics dient-los que no hi ha diners ni per pagar les nòmines. Es fa una dràstica reducció del personal al servei dels ciutadans, i és així com pensen governar el país?.
No es tracta de governar a cops d’efecte de titulars de diari (que si ara hi ha menys directors territorials, que si hi ha menys assessors, etc.). Tot això és política i necessitem solucions, però aquestes no poden passar (no haurien de passar) per la destrucció d’allò que és públic.
Sí. Visc intranquil aquests primers mesos d’un Govern crescut i convençut que amb la política del caos i del shock podran fer i desfer a plaer. Ens estan preparant per a la fi del món?. Ja sabem que aquesta no arribarà, i d’aquesta manera s’eixiran com els responsables d’haver-nos salvat de la catàstrofe, tot lamentant les víctimes innocents que s’hagin quedat pel camí.