dimecres, 1 de maig del 2013

Afectació de la crisi en les persones professionals dels arxius.-


Entrem en el cinquè any formal des de l’inici de la crisi, tot i que  les evidències parlen d’indicis clars a partir de 2004 amb les anomenades deslocalitzacions de les multinacionals.

No pretenc que aquesta entrada sigui un estudi exhaustiu sobre la situació del món dels arxius en l’actualitat comparant-la amb els darrers vuit anys. No hi ha cap estudi, com a mínim que jo conegui, que tracti el tema de manera científica i dirigit exclusivament als arxius.

Parlaré de tres maneres diferents d’afectació: la primera de caràcter institucional, la segona, les repercussions en el món empresarial dels arxius i la tercera, potser la més interessant, l’abast que té en les persones professionals dels arxius i gestores documentals.

Ha estat una màxima dels governs precedents i actuals, i això es pot comprovar en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya o de l’Estat, que la partida pe cultura, en general, és a dir, entenent el terme “cultura” com molt sui generis on entra de tot, ha estat una de les més fluctuants de totes. Si féssim una mitjana aritmètica trobaríem que sempre a tendit a reduir-se respecte a d’altres partides, i si encara enfoquem més les quantitats destinades als arxius ens trobaríem amb la sorpresa de saber que, malgrat que s’han fet molts centres d’arxiu i se n’han modernitzats molts, amb el consegüent augment de la partida de personal, el món dels arxius continuaven, en temps de pre-crisi, creixent per sota de la mitjana de les altres partides dins del pressupost destinat a la “cultura”.
Un cop encetada la política de “crisi”, la cultura ha estat una de les més afectades de les retallades públiques, això, com sabeu ha tingut una doble conseqüència: la primera, la pràcticament nul·la convocatòria de places públiques en arxius i la segona, la reducció, via acomiadament, no substitució, etc., de les places ja creades amb anterioritat. La situació ha provocat una paràlisi.
La repercussió en el món dels arxius públics i privats, així com en les empreses que es dediquen a la gestió documental des de les múltiples variants, ha estat menor del que es podia preveure, simplement perquè el mercat existent era i és molt limitat, tot i així, hi ha hagut algunes empreses que han reduït considerablement el seu tamany i d’altres que han hagut d’optar per acomiadaments i expedients d’ocupació o simplement tancar. En aquest panorama és molt difícil trobar empreses de nova creació dedicades a la gestió documental i els arxius i encara més que subsisteixin.
Amb tot aquest panorama els professionals dels arxius ho tenen molt complicat per poder exercir la seva professió. Tenim persones molt ben preparades i amb moltes ganes de treballar que o bé no troben feina o la que troben està molt mal pagada o són amb unes condicions laborals pèssimes (autònoms, becaris, contractes precaris i a baix preu, etc.).
Aquesta fotografia, prou coneguda, de la nostra realitat no es contradiu amb l’excel·lent treball que s’està fent des del món dels arxius i la gestió documental. Caldria però, la implicació de les grans empreses per omplir un dels espais més poc explotats de l’arxivística en general i la gestió documental. Potser aquest és l’esforç que hem de fer els arxivers i gestors documentals: obrir-nos a les empreses, i aquesta no és una feina fàcil,  perquè hem de saber explicar-nos molt bé, i sobretot convèncer a les empreses dels beneficis de la nostra feina aplicats al món empresarial.