Eleccions al Parlament Europeu. The winner is: l’abstenció!!!!La clau per a descobrir tots els secrets sobre l’abstencionisme es troba, en bona part, en les persones que vam anar a votar ahir. Si més no les que amb resignació vam enfortir el nostre ànim i vam fer aquest acte inequívoc, malgrat que no únic, de praxis democràtica. Tot un espectacle tenint en compte que som menys els qui anem a votar que els qui no. Serem una estirp en extinció?. No, és clar que no, el que han de fer els partits polítics, en comptes de reflexionar tant, és preguntar a les persones que van anar a votar per què ho van fer i què no els ha agradat de la campanya, per cert, la més engrescadora per l’abstencionisme com mai no recordo des que tinc l’edat d’exercir el dret de vot. No és que el missatge hagi estat avorrit, és que hem hagut de buscar quin era el missatge!. M’ha fet la impressió d’entendre que aquest estat d’Europa, com a una Europa social i econòmica i no la suma de diferents Estats sense un sentit comú, no li interessa ni als polítics ni als seus partits. Europa és una imatge desdibuixada de la paròdia d’una Europa unida i social. Ningú no ens ha explicat res de res sobre quina Europa volien, ni sobre què actuaran quan ens representin, ni sobre com creuen que s’havia d’avançar, res de res, només política de tres rals i de poca vàlua moral, això sí, que ha servit per a posar a prova la intel·ligència de les persones votants. Em queda clar que l’Europa d ela dreta és l’Europa econòmica, i que amb això ja n’hi ha prou. Per això crec que el remei està en descobrir per què hem anat a votar després d’aquesta horrible campanya. Un cop esbrinat això podrem saber què passa amb la gent que no hi ha anat, com a mínim els qui hem votat estem disposats a fer alguna cosa per aquest joc democràtic anomenat procés electoral. Quina llàstima que només sapiguem mirar-nos el melic!. Ens cal més europeisme, sinó mai no entendrem què vol dir votar a unes eleccions europees. Els tòpics poden ser falsos, però funcionen: els diputats i diputades al Parlament Europeu són els qui no volem al nostre país o a qui no sabem què fer amb ells o elles. Potser no sigui veritat, però ho sembla: cares desconegudes, homes de l’època del cromanyon i un llarg etcètera. Ah! i se m’oblidava: us heu fixat quantes candidatures de l’extrema dreta espanyola s’han presentat, i quina quantitat de partits desconeguts i efímers hi havia als col·legis electorals?. Aquesta no és una mostra de que estem tots plegats una mica “desconcentrats”?
