Tothom sospitàvem què el que s’estava coent
sobre la nefasta proposta de l’Eurovegas tenia molt a veure amb l’obsessió
d’alguns de descomposar-ho tot, però mai m’hagués imaginat que l’esferificació
culinària tindria a veure amb la desregulació de les condicions laborals. Que
en Ferran Adrià defensi aquest projecte de retrobar-nos amb les condicions de
treball de l’Edat Mitjana em sembla terrible. Perquè l’Eurovegas és un negoci
que posa en perill moltes més coses que un suposat benefici econòmic, perquè
traslladarà condicions de treball que fins i tot els xinesos han criticat.
Perquè pugui instal·lar-se s’hauran d’incomplir un piló de lleis: no s’aplicarà
cap conveni col·lectiu: no hi haurà representació sindical; es treballarà com i
quan l’amo digui i sense dret a reclamar res; es podrà fumar lliurement; jugar
amb diners, sense control; anar de meuques i gigolós; no es complirà cap
normativa en horaris; decibels; amb matons, com a guàrdies de seguretat, i un
llarg etcètera que només de pensar-hi et fa posar els pèls de punta.
Com és possible que un govern dit democràtic
aposti per una empresa d’aquesta mena? Ha de poder més el diners d’uns pocs
sobre els drets de la majoria? Tot s’hi val?.
