Els plans d’igualtat a les empreses(resum de la intervenció feta a la jornada organitzada per CCOO de les comarques gironines a la Fontana d’Or el passat 18 d’abril)
La igualtat és un dret en la negociació col·lectiva i que per tant és una prioritat la d’introduir en tots els convenis col·lectius el text de la Llei Orgànica 3/2007 per la igualtat efectiva de dones i homes.
Totes les dades apunten a que les desigualtats de gènere tenen una tendència a augmentar. Això és preocupant, perquè tot això, aquelles coses que són importants de veritat, res tenen a veure amb la modernitat.
Posar punt i final a aquesta situació és una qüestió de justícia, però també de dignitat. Una societat que es vulgui anomenar democràtica ha d’eradicar aquesta pràctica i per això ens cal una voluntat decidida, una voluntat profunda de voler lluitar contra aquesta desagradable realitat.
El nostre compromís com a CCOO no acaba en l’aplicació de les mesures de la llei d’igualtat. És molt important la nostra implicació en les meses de negociació i és molt important la participació directa de les nostres companyes en aquestes negociacions, perquè fins ara les dones del nostre sindicat han participat poc o gens en les negociacions dels convenis i esta clar que nosaltres, els homes, no hem estat capaços de reduir les desigualtats pel que fa a la qüestió de gènere, per tant és evident que hem de defensar la integració plena i total de les dones sindicalistes en la negociació col·lectiva.
No tinc cap intenció de repassar el contingut de la Llei, però sí deixar per escrit algunes consideracions al respecte:
A nivell teòric avui ningú, ningú vull dir qui tingui un mínim de seny i de respectabilitat, ningú no discuteix el reconeixement del dret indiscutible a la igualtat entre gèneres, però quan passem a la pràctica les coses. Preguntem-nos sinó per algunes qüestions com ara: Com treballen les dones en aquest país?, quines són les seves condicions laborals?, quina és la qualitat de la seva ocupació?, com fan equilibris per compaginar la feina amb la vida personal?, com es reparteixen les responsabilitat de convivència?, etc.
Les respostes a totes aquestes preguntes és, com sabeu, la segregació ocupacional i sectorial, la feina a temps parcial, la discriminació salarial, la vulnerabilitat a tota mena de violència, l’assetjament ... és a dir, tot un seguit de qüestions intolerables en una societat que s’anomena democràtica.
Per això no ens conformem en la denúncia ni en la reivindicació, volem actuar sindicalment sobre les condicions de treball, sobre l’equilibri entre el temps personal i el laboral, per prevenir i eradicar qualsevol tipus de violència i protegir la seva salut a les empreses.
Per fer tot això CCOO necessita de sindicalistes, homes i dones, que lluitin per una acció sindical que esborri definitivament aquestes desigualtats entre persones de diferent sexe.
Aprofito també per recordar-vos que és molt important la vostra presència en la manifestació de l’1 de Maig on us esperem a tots i a totes.
A nivell teòric avui ningú, ningú vull dir qui tingui un mínim de seny i de respectabilitat, ningú no discuteix el reconeixement del dret indiscutible a la igualtat entre gèneres, però quan passem a la pràctica les coses. Preguntem-nos sinó per algunes qüestions com ara: Com treballen les dones en aquest país?, quines són les seves condicions laborals?, quina és la qualitat de la seva ocupació?, com fan equilibris per compaginar la feina amb la vida personal?, com es reparteixen les responsabilitat de convivència?, etc.
Les respostes a totes aquestes preguntes és, com sabeu, la segregació ocupacional i sectorial, la feina a temps parcial, la discriminació salarial, la vulnerabilitat a tota mena de violència, l’assetjament ... és a dir, tot un seguit de qüestions intolerables en una societat que s’anomena democràtica.
Per això no ens conformem en la denúncia ni en la reivindicació, volem actuar sindicalment sobre les condicions de treball, sobre l’equilibri entre el temps personal i el laboral, per prevenir i eradicar qualsevol tipus de violència i protegir la seva salut a les empreses.
Per fer tot això CCOO necessita de sindicalistes, homes i dones, que lluitin per una acció sindical que esborri definitivament aquestes desigualtats entre persones de diferent sexe.
Aprofito també per recordar-vos que és molt important la vostra presència en la manifestació de l’1 de Maig on us esperem a tots i a totes.
