A l’Església catòlica i romana no li se retalla ni un cèntim
d’euro, com també passa amb les grans fortunes o amb els lladres dels nostres
diners, mentre s’aprova la segregació escolar, per sexe i orientació religiosa,
es financien les escoles ultra conservadores, es retallen les beques com mai, es
pugen les taxes universitàries, les ràtios a les escoles es disparen, es
suprimeixen estudis, es limita el dret a l’educació universitària als
treballadors, es despatxen professors i mestres i els que es queden els fan
treballar més, s’intenta baixar la qualitat de l’ensenyament, es vol adoctrinar
a la mainada ideològicament (desaparició de les assignatures d’ètica i educació
per la ciutadania, com exemple), als substituts se’ls fa treballar més per
menys, es redueixen els drets dels ensenyants, el Ministerio intervé en les
assignatures que s’imparteixen a
les autonomies, es rebaixen les plantilles, no s’inverteix en investigació ...
i el ministre Wert diu que l’independentisme és fruit de l’escola catalana i com a
remei planteja intervenir-la. Quina barra!. El desconeixement, o la mala fe, de
la realitat catalana fa dir barbaritats com aquestes. Però res del que diuen
aquests heralds de la infàmia i de la desvergonya ultra nacionalista espanyola
és innocent. Contra els catalans tot s’hi val i dóna rèdit polític a les
espanyes. Fins i tot es permeten el contagi ideològic amb suposats polítics
d’esquerres quan demanen la “deportació” (quina barbaritat!) dels extremenys,
com si fossin caps de bestiar que es poguessin retornar en qualsevol moment. No
és que s’hagin venut l’enteniment, és que compren gratis la demagògia barata
perquè amb aquest nou sistema d’educació que es planteja la ciutadania sigui
encara més submisa que ara, perquè diguem sí a tot i només ens lamentem de la
mala sort que patim mentre repetim, dia sí i dia també, que no ens podem
queixar perquè hi ha d’altres que estan pitjor que nosaltres. I és ara, quan
encara estem així, quan podem reaccionar, després serà massa tard.
Així que com diu una dita castellana: “lo que
hay que ver”.
