La policia no és la solució. El cas de SaltLes manifestacions de violència verbal i no verbal que es van produir a Salt no són fruit de cap casualitat. Hi ha interessos polítics de revifar determinats sentiments antisocials i, sobretot, racistes per aprofitar-los electoralment. Salt és el caldo de cultiu de la xenofobia i de la marginació, però no l'únic. Però no ho és perquè ara estem en crisi i les persones que abans treballaven (no dic com, però treballaven), ara es dediquen a robar, sinó per un model social, econòmic i jurídic equivocat i injust, molt poc equilibrat i poc redistributiu que ho ha estat alimentant sense cap mena de plantejament a posteriori, perquè no hi havia i no hi ha, encara avui, i per molt que es digui, un vertader interès per resoldre el problema. No hi ha cap politica seriosa, això sí, moltes paraules, però pocs fets, i després arriben les lamentacions.
No, no és un problema de seguretat. No, no calen més policies, calen més polítiques públiques dirigides a les persones que tenen més dificultats i que estan en risc d'exclusió social o ja ho estan. Necessitem més atenció a aquells que s'han quedat a l'atur i sense possibilitats, per manca de prevenció per part de tots plegats, ni de formació, de trobar una feina decent en un termini relativament curt de temps. Hi ha famílies sense esperances, hi ha barris sencers on opera la solidaritat entre veïns, que s'ajuden a subreviure en un món tan cruel com el nostre, per això no necessitem més policia (per un costat ens diuen que sobren funcionaris i per l'altre que hi ha d'haver més policies, què és això?). Ens dediquem a emfatitzar els defectes i oblidem les virtuts.
Lluny està el cas d’El Ejido i de les mobilitzacions franceses dels immigrants amb més pobresa i precarietat, aquí no estem parlant de cap laboratori, i entenc les declaracions de l’Alcadesa de Salt per intentar responsabilitzar a les altres administracions, però la solució no passa per tenir més policia. Aquests problemes no han sortit del no res. Primer, perquè dóna la sensació de que els immigrants no s’hagin integrat a la nostra societat, i segurament, en alguns casos serà així, però també hi ha immigrants que tenen negocis i que també els han robat. També he sentit a noies marroquines parlant un perfecte i excel·lent català que molt autòctons voldrien, i també molts polítics. I no pretenc fer el discurs dels immigrants bons. De mala gent n’hi ha per tot arreu. Però posaré alguns exemples que ens han dut fins aquí (no en parlaré dels econòmics, sinó dels més senzills): quan als diaris surt algú que ha fet una malifeta posen Antonio GR, si és nacional o AGR, per a preservar la seva intimitat, suposo, o Hadmed Foussamil, marroquí (i disculpeu si he encertat el nom d’algú que es diu així, explicitant la condició de marroquí), o Kirian Lorenzo Martinez, de nacionalitat colombiana, etc. (ho podeu comprovar en qualsevol noticia, en qualsevol diari, en qualsevol conversa). No diuen veí de Salt, de Girona, de Sant Feliu, etc. Sempre que el delinqüent no és del país se li afegeix l’adjectiu d’origen reafirmant que els dolents sempre són els altres. I això, que és una barbaritat a l’objectivisme periodístic, es fa cada dia. A més a més, hi ha més gent del país a la presó que el que no ho són, però és igual, ho continuem dient com a una veritat immutable i absoluta. Després alimentem que són els immigrants qui es duen totes les ajudes públiques del nostre país, un altre error de la nostra societat i continuem alimentant tots els tòpics sobre aquestes qüestions, oblidant que això de la pretesa "puresa de sang" és una animalada que va en contra de la pròpia humanitat i del sentit comú.
Lluny està el cas d’El Ejido i de les mobilitzacions franceses dels immigrants amb més pobresa i precarietat, aquí no estem parlant de cap laboratori, i entenc les declaracions de l’Alcadesa de Salt per intentar responsabilitzar a les altres administracions, però la solució no passa per tenir més policia. Aquests problemes no han sortit del no res. Primer, perquè dóna la sensació de que els immigrants no s’hagin integrat a la nostra societat, i segurament, en alguns casos serà així, però també hi ha immigrants que tenen negocis i que també els han robat. També he sentit a noies marroquines parlant un perfecte i excel·lent català que molt autòctons voldrien, i també molts polítics. I no pretenc fer el discurs dels immigrants bons. De mala gent n’hi ha per tot arreu. Però posaré alguns exemples que ens han dut fins aquí (no en parlaré dels econòmics, sinó dels més senzills): quan als diaris surt algú que ha fet una malifeta posen Antonio GR, si és nacional o AGR, per a preservar la seva intimitat, suposo, o Hadmed Foussamil, marroquí (i disculpeu si he encertat el nom d’algú que es diu així, explicitant la condició de marroquí), o Kirian Lorenzo Martinez, de nacionalitat colombiana, etc. (ho podeu comprovar en qualsevol noticia, en qualsevol diari, en qualsevol conversa). No diuen veí de Salt, de Girona, de Sant Feliu, etc. Sempre que el delinqüent no és del país se li afegeix l’adjectiu d’origen reafirmant que els dolents sempre són els altres. I això, que és una barbaritat a l’objectivisme periodístic, es fa cada dia. A més a més, hi ha més gent del país a la presó que el que no ho són, però és igual, ho continuem dient com a una veritat immutable i absoluta. Després alimentem que són els immigrants qui es duen totes les ajudes públiques del nostre país, un altre error de la nostra societat i continuem alimentant tots els tòpics sobre aquestes qüestions, oblidant que això de la pretesa "puresa de sang" és una animalada que va en contra de la pròpia humanitat i del sentit comú.
I no ens aturem a pensar com i per què hem arribat fins aquí. Aquesta és una feina feixuga que només solen practicar qui està en contra del sistema, i a vegades és cert, però la majoria de les vegades no. Per saber com hem arribat a estar com estem és necessari conèixer què ha passat abans i què hem fet nosaltres. El més segur és que no hàgim arribat a enlloc, i això no para, però és clar, si es converteix en un problema polític, també es pot girar cap a un problema moral, que no social. Bona part de la responsabilitat d’aquestes situacions la té el nostre sistema de protecció social i les polítiques públiques de desenvolupem al voltant del país. Hem oblidat impulsar polítiques socials adreçades als col•lectius més desafavorits, bé perquè l’administració local no ha tingut els recursos suficients, malgrat les contínues transferències de la Generalitat i de l’Estat, o bé perquè, simplement, no hi ha hagut un interès real, perquè no ens enganyem, els estrangers no donen rèdits electorals, no voten, i per tant, perquè hem de planificar urbanísticament una ciutat, un poble, un barri?. Els estrangers paguen impostos i creen riquesa, ens han engreixat els comptes de la Seguretat Social i també alguns comptes corrents privats, però, per què no hem de deixar que es construeixin barris únicament d’immigrants?. Així els mantenim separats dels autòctons (sobretot si són com un mocador, els vull quan els necessito i renego d'ells quan ja no em fan falta); Simplement perquè hem assumit que venen a treballar i tot el demés no ens importa gens, ni la seva cultura, ni les seves necessitats com a persones, res. I potser sóc molt dur, però és el que he vist durant molt de temps.
L’Administració autonòmica no destina els recursos suficients en polítiques socials i externalitza responsabilitats i serveis a entitats tipus ONG, Càrites, sindicats, etc, l’administració local, ofegada econòmicament, només veu la immigració com un problema i una càrrega econòmica i política que l’obliga a actuar quan les coses esclaten.
Si una persona estrangera ve a treballar al nostre país, per què la culpabilitzem i li diem “il•legal” ?. Perquè no tenim cap intenció de saber què necessita, com es sent en un món desconegut, etc. (no vull dir que tothom sigui i pensi això, però sembla que n'hi ha un bon grapat). Qui fa una il•legalitat i hauria d’anar a la presó és l’empresari que s’aprofita de la seva condició i el fa treballar a sota preu i sense contracte de treball. Si hi hagués una acció inspectora contundent, s’haurien acabat els “sense papers”. El valor d’una persona no es centra en un paper, en un document, es centra en la pròpia persona i ja està bé de la falsa caritat d’atendre a una persona donant-li una feina sense contracte de treball!, a qui volem enganyar?.
Per tant, la solució no està en la policia, està en els serveis socials i en l’educació. Per què hem deixat que els alumnes estrangers es concentrin en una escola determinada?. Què hem aconseguit amb això?. Per què no s'ha actuat amb contundència quan un municipi, com el de Vic, interpreta lliurement que no empadronarà als seus habitants, negant-lis drets fonamentals com la salut, l'educació o la vivenda?.
L’Administració autonòmica no destina els recursos suficients en polítiques socials i externalitza responsabilitats i serveis a entitats tipus ONG, Càrites, sindicats, etc, l’administració local, ofegada econòmicament, només veu la immigració com un problema i una càrrega econòmica i política que l’obliga a actuar quan les coses esclaten.
Si una persona estrangera ve a treballar al nostre país, per què la culpabilitzem i li diem “il•legal” ?. Perquè no tenim cap intenció de saber què necessita, com es sent en un món desconegut, etc. (no vull dir que tothom sigui i pensi això, però sembla que n'hi ha un bon grapat). Qui fa una il•legalitat i hauria d’anar a la presó és l’empresari que s’aprofita de la seva condició i el fa treballar a sota preu i sense contracte de treball. Si hi hagués una acció inspectora contundent, s’haurien acabat els “sense papers”. El valor d’una persona no es centra en un paper, en un document, es centra en la pròpia persona i ja està bé de la falsa caritat d’atendre a una persona donant-li una feina sense contracte de treball!, a qui volem enganyar?.
Per tant, la solució no està en la policia, està en els serveis socials i en l’educació. Per què hem deixat que els alumnes estrangers es concentrin en una escola determinada?. Què hem aconseguit amb això?. Per què no s'ha actuat amb contundència quan un municipi, com el de Vic, interpreta lliurement que no empadronarà als seus habitants, negant-lis drets fonamentals com la salut, l'educació o la vivenda?.
L'altre dia, quan tornava de Barcelona en tren,un d'aquells guàrdies de seguretat privats que vigilen que la gent pagui, però que no vigilen si la companyia RENFE incompoleix el seu contracte de fer-nos arribar a l'hora establerta, aquells que van vestits de rambo, sempre en parella, es va esplaiar amb un grup d'immigrants (eren tres o quatre) i un d'ells va acabar dient que el que calia era una bomba que els matés a tots. Tothom va callar, i no em vaig poder aguantar i vaig encarar-m'hi. Un dels dos es va adonar de la bestiesa i el va agafar pel braç i van sortir del vagó sense dir-me absolutament res. El revisor del tren també hi era present i va callar, com la resta del vagó. Si haguessin estat empleats públics la cosa hagués estat diferent. És un exemple del que passa al nostre país, del que hem anat alimentant i aquí, la politica en majúscules, té molta de responsabilitat.
Tot plegat sembla que res del que ens passa és per l’atzar, ho hem fet nosaltres i ara no podem mirar cap a un altre costat. I anem amb compte, perquè darrera d'aquests moviments hi ha determinats interessos partidistes que de ben segur intentaran treure profit de tot això. Després els veurem als parlaments i als consistoris municipals i només podrem dir que se'ns cau la cara de vergonaya, però ja hi seran i pressionaran per aplicar la seva particular visió de l'Administració Pública i potser, d'aquí a un temps, algú se'n recordarà que Adolf Hitler va començar d'una manera molt semblant i que després va guanyar unes eleccions democràtiques i després va començar l'horror d'una època que alguns encara s'eèmpenyen en negar. Anem amb compte amb aquestes coses, perquè són més importants del que semblen!.
Tot plegat sembla que res del que ens passa és per l’atzar, ho hem fet nosaltres i ara no podem mirar cap a un altre costat. I anem amb compte, perquè darrera d'aquests moviments hi ha determinats interessos partidistes que de ben segur intentaran treure profit de tot això. Després els veurem als parlaments i als consistoris municipals i només podrem dir que se'ns cau la cara de vergonaya, però ja hi seran i pressionaran per aplicar la seva particular visió de l'Administració Pública i potser, d'aquí a un temps, algú se'n recordarà que Adolf Hitler va començar d'una manera molt semblant i que després va guanyar unes eleccions democràtiques i després va començar l'horror d'una època que alguns encara s'eèmpenyen en negar. Anem amb compte amb aquestes coses, perquè són més importants del que semblen!.
