El governador del Banc d’EspanyaAvui mateix, en aquesta despesa dialèctica que caracteritza al nostre Governador del Banc d’Espanya, ha proposat la suspensió temporal dels acords subscrits als convenis col·lectius i ha aconsellat la creació d’un nou contracte de treball “simple i indefinit” que abarateixi el cost de l’acomiadament, en clara comunió amb les propostes plantejades per la CEOE.
Ja fa dies que el secretari general de la Confederació de les CCOO, J. Ignacio Toxo, va haver d’advertir-li que no es fiqués allà no el demanaven i que amb les seves declaracions només demostrava que no entenia absolutament res sobre negociació col·lectiva. De fet, els convenis col·lectius signats entre els representants dels treballadors i treballadores i el empresaris tenen forma vinculant, com així dicta l’art. 37 de la Constitució Espanyola, i com ha ratificat i reforçat la Directiva Europea sobre temps de treball. Jo penso que el Governador vol ser ministre, i a més a més, ministre de dretes.
Entre les funcions del Governador del Banc d’Espanya no existeix la d’opinar sobre el mercat de treball ni la de donar lliçons al Govern. Res de les seves declaracions tenen a veure amb la funció de definir i executar la política monetària de la zona euro (que per cert, té l’objectiu de mantenir l’estabilitat dels preus en el conjunt de la seva àrea i ja hem vist com va pujar tot amb l’aparició de l’euro amb la impassibilitat del Banc d’Espanya); ni tampoc amb la capacitat de realitzar operacions de canvi de divises, a no ser que malbaratar els moviments socials tinguin a veure amb algun tipus d’intercanvi monetari (no personal); ni la de posseir i gestionar les reserves oficials, ni posar en circulació la moneda oficial, ni fomentar el bon funcionament i estabilitat del sistema financer, ni supervisar la solvència i el compliment de la normativa específica de les entitats de crèdit, ni la d’elaborar i publicar estadístiques relatives a les seves funcions (que evidentment no tenen res a veure amb la negociació col·lectiva), ni la de prestar els serveis de tresoreria i d’agent financer, ni la d’assessorar al Govern (perquè més que assessorar només fa que qüestionar-lo públicament), etcètera.
Què està defensant aquest individu?, A què s’està dedicant? A fer política o gestionar el Banc d’Espanya?. A mi em sembla que el President del Govern hauria de destituir-lo per intromissió i mala fe. Ja està bé que ens prenguin el pèl d’aquesta manera i si vol ser ministre, que es presenti pel PP i que com a mínim sigui escollit democràticament en unes eleccions, però de moment, que calli, perquè no representa a ningú, només a l’entitat que se li ha encomanat que dirigeixi, i sembla, però , que es dedica a fer altres coses que no tenen a veure amb la gestió del Banc d’Espanya. Com esgota aquest país!.
