La sentència sobre el cas Rüffert

Durant la celebració de la 1a. setmana dedicada a les Relacions Laborals organitzada per la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, en concret per en Ferran Camas, vaig tenir la oportunitat de parlar breument amb el també catedràtic gironí Eduardo Rojo sobre el mal auguri que ens produïa aquesta sentència, aleshores encara no coneguda. Aquesta sentència emesa pel Tribunal de Justícia de les Comunitat Europees el passat 3 d’abril confirma els mals pronòstics que nosaltres compartíem amb la Confederació Europea de Sindicats (la CES).
La qüestió més lamentable o greu de la sentència és el rebuig a que les administracions de qualsevol Estat membre puguin imposar la seva legislació sobre contractació pública, cosa que obligaria a les empreses a pagar el mateix salari als seus treballadors tal com es preveu en el conveni col·lectiu d’aplicació del país on es fan les obres i, en canvi, dóna més força legal a la lliure prestació de servies, en una clara aposta per la pitjor de les interpretacions de la Directiva Bolskestein en la seva pitjor afectació, i en contra dels drets dels treballadors.
Aquesta sentència bé a reafirmar el que els sindicats confederats europeus hem reclamat en successives ocasions (recordeu el cas Wiking també comentat en aquest bloc), perquè la Directiva sobre desplaçaments de treballadors per efectuar prestacions de serveis sigui redactada de nou ja que no serveix per defensar drets fonamentals dels treballadors i treballadores. Això vol dir: redefinir el concepte de treballlador/a desplaçat perquè se li pugui aplicar la normativa laboral on presta el servei; fer obligatòria l’aplicació dels convenis col·lectius vigents allà on es fa la feina –ara és opcional-; deixar clar el paper dels sindicats per a l’acció sindical alhora de defensar l’aplicació de la legislació vigent i no caure en la vergonya de defensar pràctiques “neoesclavistes” aprofitant la feblesa de les persones que són desplaçades per guanyar-se la vida en millors condicions que en els països d’on provenen.
La conseqüència d’aquests tipus de sentències poden ser vàries i diverses: des de l’apreciació subjectiva i parcial de que la Unió Europea ha caigut en mans dels anomenats “neocons”; que el moviment sindical europeu va perdent força amb les reiterades sentències en un a mateixa línia; que és una porta oberta al dumping social; que pot generar un sentiment de proteccionisme intern i provocar un greu obstacle al desenvolupament econòmic intern i com ha dit el secretari general de la CES, Jonh Monks: aquesta és una sentència destructiva (...)Prima la lliure circulació de serveis per sobre dels reglaments laborals existents que s’apliquen en el lloc on es proporciona el servei (...). Aquesta sentència subratlla la necessitat de que les autoritats europees adoptin mesures urgents que confirmen que la Unió Europea no és només un projecte econòmic, sinó que té com a objectiu la millora de les condicions de vida i de treball de les seves poblacions, i que el concepte de progrés social revesteix una importància fonamental per a mantenir el recolzament dels ciutadans i ciutadanes i dels treballadors i treballadores en favor d’un projecte europeu.

La xarxa elèctrica de les comarques gironines

La notícia que sortia avui als diaris sobre la situació de la nostra xarxa elèctrica i en concret del circuit Vic-Juià no és nova, i situen la precària qualitat de la nostra xarxa elèctrica.
En realitat la companyia elèctrica ens ve a dir que la nostra gran feblesa no és una altra que la nostra deficient xarxa de transport, la dificultat per mantenir la tensió de la línia i la gran vulnerabilitat davant de qualsevol incident. Això s’explica perquè no tenim un bon mallat, perquè les línies aèries són molt llargues, perquè la generació d’energia està molt lluny d’on es necessita i per una mala distribució de l’energia elèctrica.
L’època d’estiu que tenim més probabilitats de quedar-nos sense subministrament elèctric és durant la segona quinzena de juliol.
Si passés això s’haurien de desconnectar de la xarxa algunes empreses gironines, em refereixo a empreses amb alt consum elèctric a nivell industrial i que tenen un contratcte d’interrumpabilitat.
Però per poder posar en marxa accions com aquestes primer s’ha de conscienciar a la població sobre la necessitat d’estalvi energètic, cosa que en l’actualitat ja s’està fent, s’han de fer campanyes de sensibilització, s’han de potenciar les bones pràctiques en el consum energètic, millorar els sistemes de climatització, etc. i per fer-ho és més fàcil comptar amb la intervenció de l’Administració.
Quan es parla d’un col·lapse energètic estem parlant, en el millor dels casos, d’una aturada elèctrica d’entre 25.000 i 35.000 usuaris o clients de manera alternativa en períodes d’aproximadament 2 hores. Per exemple, es quedarien sense llum durant un temps concret Figueres, Salt i Llançà, per posar alguns exemples..
En el cas de que l’avaria fos més important es podria arribar a més de 200.000 afectats repartits per tot el territori gironí .
En fi, que les coses se’ns poden posar negres de debò. Em consta, però que la companyia i el Govern ho tenen tot planificat perquè la cosa, tot essent molt greu, tingui les mínimes repercussions possibles. Ara bé, això no té res a veure amb la MAT, vull dir que la MAT no ens soluciona el problema de la distribució, la qualitat del fil elèctric ni del mallat.
Sense crear alarmisme fora bo que ens expliquessin les coses tal com són i no ens prenguessin per burros.

L'euromanifestació d'aquest dissabte a Eslovènia

Ahir la CES (la Confederació Europea de Sindicats) va convocar una mani a Ljubljana. Era una convocatòria important on va participar CCOO i que es va fer coincidint amb la reunió dels ministres de finances de la Unió Europea i del Banc Central Europeu. També es va aprofitant la presidència de la UE per part d'Eslovènia.

Els objectius de la manifestació han estat penjants a la plana web de la CONC (CCOO de Catalunya -www.ccoo.cat-) i es poden resumir en aquests:

- Millorar el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores per lluitar contra la pobresa.

- Reindivindicar uns millors salaris i reduir les diferències entre països.

- Assolir la igualtat de salaris entre treballadors i treballadores i directius, entre homes i dones.

- Aconseguir un tracte més just al conjunt de la classe assalariada inclosos els empleats i empleades públics.

Una manifestació com aquesta, amb centenars de milers de manifestants, hauria d'haver tingut una ressò mediàtica que no s'ha vist enlloc. A Espanya només un diari generalista ha tractat la notícia i a més a més ho ha fet d'una manera minsa. Quina és la responsabilitat dels mitjans de comunicació alhora de crear opinions?, Com es dirigeix la opinió pública?, Existeix una mena d'acord entre els mitjans per tergiversar la realitat?.