Manifest per a mi mateixEls treballadors i treballadores hem començat amb la mateixa dinàmica el s. XXI que vam deixar el s. XX. Hem entrat en la dinàmica moderna de la pancrisi mundial, però els temps i les realitats són molt diferents a les del crack del 29, (malgrat que alguns intenten situar-la com a similar). Més enllà de les conseqüències polítiques i sobretot socials que provoca aquesta inestabilitat econòmica a la que ens han dut els afamats tot poderosos aristòcrates de les finances modernes, hi ha algunes qüestions que tinc ganes de posar de manifest, malgrat saber que algunes no s’entendran com voldria. Per aquesta raó, reunit amb mi mateix, manifesto que:
1) Avui és molt necessari, per no dir que imprescindible, conscienciar a cadascun de nosaltres, treballadors i treballadores de tots els sectors d’activitat, de la nostra capacitat per a transformar les empreses i en conseqüència el món. Capacitat que es capaç de multiplicar-se cada cop que ens unim i treballem per un sol objectiu. Capacitat que es converteix en una possibilitat real de canviar la nostra societat. El que vol dir aconseguir una societat més justa i equitativa. És indispensable que cada treballadors i treballadora sigui conscient de les seves capacitats per canviar les coses. La classe treballadora ha de ser conscient del seu poder (com a individus i com a grup), i exercir la pressió que sigui necessària a través dels sindicats organitzats com a baulart del conflicte social.
2) Hem de desterrar el discurs sobre la limitació del paper dels sindicat únicament a l’esfera de l’empresa, cosa que ja s’està aconseguint però que cal aprofundir.
3) Controlar l’organització del treball en les empreses per part dels treballadors i treballadores i la seva participació en el seu funcionament, directament en les empreses més petites o a través dels sindicats organitzats, és indispensable per a un bon desenvolupament i maduresa d’un estat democràtic i de dret que estigui acord amb una societat més moderna i organitzada.
4) Sense indústria no hi ha riquesa. Hem de començar a aparcar la idea de que el treballador i treballadora industrial tendeix a convertir-se en una mena de parc natural a preservar.
5) Els treballadors i treballadores hem de poder participar de l’economia, ja que bona part del nostre futur es regeix per ella, així com del repartiment de la riquesa, de la cultura, etc. i que sigui capaç de no limitar la relació de la classe treballadora amb el poder, si no que situï aquesta relació a un nivell suficientment adequat.
6) La classe treballadora estem distribuïts en llocs estratègics en la nostra societat, per això tenim la força necessària per a trencar les clàssiques relacions de poder i generar-ne unes de noves.
7) Hem de ser conscients de que aquest poder ha i ha d’estar legitimat pels propis treballadors i treballadores i que fa dels sindicats generals la fortalesa que es necessita per a una nova concepció del món del treball i les seves repercussions en el conjunt de la nostra societat.
8) El primer pas que hem de fer per aconseguir-ho és delimitar i unir els nostres objectius comuns; el segon és canviar el nostre concepte de consciència de classe (encara massa limitat i massa burgués). El tercer pas és canviar l’ordre de les coses (accions i discursos, relacions de poders i els seus nivells, actituds, formes de govern, prioritats, etc.).
9) En una societat com la nostra, els treballadors i treballadores hem d’aspirar a anar més enllà del domini de la tècnica, hem d’arribar a dominar l’espai de treball i per fer això necessitem planificar i desenvolupar el progrés social necessari sobre el qual hem construït un inacabat estat del benestar, perquè només així el repartiment de l’explotació canviarà en benefici dels més necessitats a escala mundial creant un nou ordre social i una nova manera de viure en societat més justa.
10) S’han de fer desaparèixer totes les formes de treball i de relacions socials i laborals que són caduques. S’han de construir noves relacions laborals a escala planetària.
11) Hem de ser conscients sobre la necessitat d’obrir una nova etapa on alguns dels conceptes emprats en el passat pel món del treball s’han tornar caducs, anacrònics i sense valor. Ara cal buscar-ne de nous i construir-los amb força.
12) Hem de saber preguntar-nos i contestar avui sobre què significa avui treballar?, quin valor té avui el treball?, quin significat tenen les coses avui en dia?.
13) Hem de tenir clar que els drets no es poden privatitzar (educació, sanitat, serveis socials, etc.). Avui es formulen solucions aparentment democràtiques amb fórmules clarament antidemocràtiques.
14) També vivim una clara decadència en els mitjans de comunicació, orals i escrits: editorials dubtoses, crítica dirigida, gran interès per fer importants les coses intrascendents (successos, esports, etc.) i d’amagar allò que és realment important (economia, cultura, realitat social ...).
15) És imprescindible conquerir nous i més drets.
16) Qui determinar tots els detalls d’una societat és el poder, per això és el veritable problema de la societat.
17) En les CCOO, les normes i valors s’han de respectar sense objeccions, perquè garanteixen la nostra identitat com a organització. Qui qüestioni les formes democràtiques o practica d’altres, lesiona greument la nostra identitat i la nostra existència com a sindicat general, de classe i nacional.
18) Quan les qüestions morals es converteixen en una praxis racional sota l’aspecte de la generalització d’interessos, sol passar que s’actuï fora de l’espai natural dels nostres valors, aleshores ens condueixen a l’asseveració de la vilessa i a l’autodestrucció. Per això és importantíssim i necessari practicar una ètica de la responsabilitat. I cal recordar que una acció moral qualsevol no té perquè ser ètica. La moral i l’ètica poden agafar camins diferents.
19) Quan no hi ha indentificació hi ha conflicte, però un conflicte que destrueix a les organitzacions perquè les despulla de la seva medul·la espinal.
