L’ofici d’arxiver

En ocasions algú em pregunta que és un arxiver, i sovint també, tinc la temptació d’explicar què fa un arxiver i no què és. Em direu que una cosa no fa a l’altre, i us contestaré que no necessàriament ha de ser així.

L’ofici s’aprèn amb el anys, com també s’aprèn a estimar-lo, això és comú tots els oficis del món i, a vegades, neix un vincle màgic, quasi inexplicable, entre l’ofici i la persona. Es veu quan una persona estima el seu ofici, no només per l’estima que hi posa, sinó també pel resultat final i perquè tot temps és insuficient i esdevé com un llamp que et transporta a un altre món.

Es diu que un arxiver/a és una personal professional amb titulació superior, potser hauria de ser així, però tots sabem que a vegades és més una intenció que una realitat, i en tot cas, no ha de ser un impediment insalvable, diguem que ha de ser un requisit valuós. Així, la persona professional d’un arxiu ha de definir, implantar i mantenir un sistema de gestió documental i de gestió d’arxiu, de manera que quedi ben organitzats i custodiats tots els documents i tota la informació que tingui al seu abast, amb la finalitat de facilitar-ne l’accés i la seva consulta.

A mi, especialment, m’agrada la definició que fa el codi ontològic dels arxivers catalans:

 “Els arxivers tenen com a funció social assegurar i possibilitar la utilització dels documents d'arxiu, i de la informació que contenen, amb finalitats jurídiques, administratives, informatives, culturals i científiques. D'aquesta manera, els arxivers contribueixen a millorar el funcionament de les organitzacions, a salvaguardar els drets i els deures de les persones que contenen els documents, a preservar la memòria col·lectiva i a fer possible la recerca científica i la difusió de la cultura.”

Així, el sentit d’utilitat esdevé quelcom molt important en l’ofici d’arxiver. I com es desprèn del codi deontològic, hi ha d’haver un fort compromís ètic amb la societat, pel que fa a la preservació i l’accés, la transparència administrativa i el dret a la informació, i sobretot amb l’objectiu de preservar el testimoni dels drets, els interessos i la memoria de les persones”

Un comiat no ha de ser necessàriament quelcom trist.-

Qu4tre. Gestió Documental i Serveis d’Arxiu s’acomiada de vosaltres. No és que  se’ns hagin acabat les idees, ni molt menys, ni tampoc les ganes de treballar (això mai!), ni les il·lusions (quina ocurrència!), simplement és que no podem aguantar més en aquesta situació d’inanició.

Després de  8 mesos ens hem d’acomiadar de tots vosaltres com a projecte empresarial (a nivell individual continuarem pel nostre camí), però com a iniciativa emprenedora s’ha acabat.

Valgui l’experiència per aquells a qui han endolçat els sentits amb cants de sirenes sobre l’emprenedoria. Aquest país no se’n sortirà amb iniciatives individuals, ni amb micro empreses, sinó tot el contrari. També valgui la reflexió a tothom que està implicat en el món de l’arxivística. Si no som capaços de sumar entre tots, no com a gremi, sinó com a professió, simplement no arribarem gaire lluny i continuarem amb el mateix model de sempre (empresa pública versus una minúscula iniciativa en el món empresarial). El sector també ens ofega a causa d’un intruïsme professional preocupant, i un excés d’autònoms que pul·lulen cercant feines i  provoquen preus a la baixa, una administració que no ofereix garanties suficients i un ofici que, en general, es comença a trobar saturat i no està preparat per assumir als nous vinguts en el món dels arxius i la gestió documental.

No ens empenedim  d’haver creat Qu4tre. Va néixer com un projecte sòlid, amb molta empenta i ple d’energia, però el temps l’ha situat en el lloc que li correspon en aquest món, i malgrat ser un projecte del tot viable, la vida empeny, i com!, i nosaltres ja no tenim marge per poder caminar.

No vam fer un model clàssic d’empresa, no ens haguéssim sentit agust, vam voler fer-la exemplar i admirable, i potser aquest ha estat un dels principals inconvenients, que no un problema.

Cap de nosaltres  hem perdut les ganes per treballar en el món dels arxius, al contrari, i ho farem en la mesura de les nostres possibilitats.

En acabar, volem agrair a la Mercè Soler, una excel·lent professional, que ens va dissenyar i regalar el nostre logo; a l’Enric Cobo, que es va interessar per nosaltres professionalment, ajudant-nos amb l’Arxiu Nacional de Catalunya; a en Josep Matas, que ens va donar suport des del primer dia amb el su logo i a tots vosaltres que, d’alguna manera, ens heu conegut durant aquests mesos.

Salut!