Ripoll anuncia que farà un seguiment als veïns que estan a l’atur per evitar que delinqueixin

Així s’encapçala una notícia apareguda avui en un diari d’extensió local de les comarques gironines. Quina barbaritat! i quina imprudència relacionar atur amb delinqüència!. És que s’han begut l’enteniment? O s’han deixat portar pels ministres berlusconians?. En un país amb una democràcia normal hauria de rectificar-se immediatament per l’alcaldia i deixar fora del consistori a l’artífex de tal ocurrència. Espero que demà aparegui als diaris que l’alcaldessa de Ripoll ha rectificat aquestes declaracions, perquè sinó el següent pas serà criminalitzar als immigrants. No se n’adonen de la bestiesa?. El problema de la delinqüència no és l’atur, o és que el 14% de la població és potencialment delinqüent?. Sincerament, els ajuntaments s’han de dedicar a defensar els interessos de la seva població no a posar en pràctica ocurrències erràtiques d’una certa tendència ideològica més que preocupant.

Després d'això que he dit em nego a creure que a Ripoll hi hagi cap polític que pugui dir aquestes bestieses. És possible que hagi estat un error?. Els ciutadans i ciutadanes de Ripoll (ni cap persona) es mereixen que se'ls tracti com a potencials delinqüents per haver caigut en la desgràcia d'entrar a les llistes de l'atur. Que li preguntin als treballadors de les empreses que han tancat o que ara estan amb expedients de regulació d'ocupació. Persones que només poden confiar en els poder públics, també en l'administració local. Què farà la policia?. Deixarà de fer la seva feina per fer d'espies?. Quan algú de l'Ajuntament sigui acomiadat, els seus companys també l'espiaran? O a algú se li passarà pel cap de fer certificats de bona conducta i de ciutadans exemplars?. I qui facilitarà les dades sobre les persones aturades a Ripoll?. Què passa amb la llei de protecció de dades, no va amb Ripoll?. No m'estranyaria que algun fiscal analitzés aquestes declaracions i cités als interessats per a investigar què hi ha darrera d'aquesta política municipal de seguir als aturats i aturades del ja castigat (des del punt de vista econòmic) municipi de Ripoll.

Disculpeu per aquest inusual to contundent, però és que m'ha indignat la notícia. Només de pensar amb tots els companys i companyes que conec de Ripoll i que s'ho estan passant tan malament, m'ha vingut una esgarrifança. Ningú no es mereix que la polícia els vigili com si fossin (en potència) uns lladres, uns violadors, uns drogadictes, uns alcohòlics i no sé quines coses més que se li hagi passat pel cap a aquesta persona que està en representació de la població ripollessa treballant a l'Ajuntament. Se li ha oblidat que la política està al sevei de la ciutadania i no a l'inrevès i que la responsabilitat d'un polític és de donar i transmetre tranquilitat, no fer sentir, encara amb més crueltat, la cara de la injusticia desproporcionada de les autoritats municipals. No és possible que això pugui passar a Ripoll. Vull ser incrèdul. Demà és possible que tampoc no surti res, però si us plau, que s'abtengui de fer més declaracions i que es posi a treballar pel municipi que, democràticament, ha depositat la seva confiança per ajudar-los a fer de Ripoll una ciutat més pròspera i amable pel seus ciutadans i ciutadanes.

L’atur com a conseqüència de la crisi

Després de conèixer les darreres dades sobre l’atur em reafirmo a mi mateix en aquesta reflexió: cada cop estic més convençut que aquesta crisi no acabarà fins que l’Estat no deixi d’injectar diners públics en les entitats financeres i en les diferents empreses que avui diuen que estan a punt d’enfonsar-se. Encara que sembli una afirmació extremadament contundent, crec, si és pogués fer, que ho dubto, que si tots els diners que s’han donat a les entitats financeres i empreses s’haguessin destinat a crear ocupació directe a través de l’ocupació pública, hauríem fet un enorme pas endavant per a minvar l’enorme distancia que ens separa de l’Estat del Benestar i social dels països europeus dels 15 i haguéssim donat una lliçó a qui ens han dut fins aquesta situació.
Tinc la sensació de que s’estan donant pals de cec. Aquesta és la pitjor sensació que pot tenir la ciutadania, perquè crea desorientació, desconfiança i por al que pugui passar. L’altre dia, precisament, vaig sentir una conversa curiosa en un bar on el propietari afirmava que havia cancel·lat tots els comptes corrents que tenia, perquè ja estava fart de pagar interessos als bancs i caixes, i que ara ho pagava tot en metàl·lic.
Potser quan les entitats bancàries se n’adonin que els diners que tenen no són seus i deixin de rebre ajudes econòmiques que només fan servir per a apaivagar els seus propis forats, forats que han creat amb els diners dels altres; i quan les empreses que s’han estat enriquint grollerament durant aquesta darrers deu anys vegin com l’administració els gira la cara per insolidaris, potser aleshores es posaran a treballar per aconseguir, amb seriositat, superar aquesta crisi. I s’acabarien els xantatges de les empreses als governs i les falses amenaces sobre la viabilitat, etcètera, etcètera, etcètera.