dimecres, 15 de juliol del 2009

El nou model de finançament de les autonomies

Ara que sembla que hem pogut arribar a un bon acord, resulta que la visió més impotent de sempre es posa a la contra del que tothom diu que és una necessitat de justícia.
Desconec com es desenvoluparà el sistema tècnicament parlant, però encara em preocupa més com els suposats “experts en economia” s’atreveixen a parlar amb tant llibertat sense la prudència de coneixement. Quants d’aquests comentaristes de fireta coneixen el sistema actual de finançament?. Crec que pocs, però més enllà de tot això, sembla evident, a part de les injustícies actuals vers algunes comunitats autònomes, aquest és un model que beneficia a tothom, i per tant, allò del cafè per a tot, sembla que és possible. I més ara que el govern tripartit necessita d’una bombolla d’aire fresc que el pugui fer aguantar el màxim de temps possibles sense que el soci majoritari no els giri l’esquena. I no parlem dels equilibris parlamentaris d’en ZP!.
Per la part que li toca a CiU m’ha estranyat aquesta sortida tan negativa que ha tingut, sobretot tenint en compte la manera que ha tingut de governar durant 23 anys el nostre país. Hagués estat millor que aquesta consciència de partit que aspira a governar en solitari, o acompanyats, pogués fer possible, per responsabilitat pròpia, haver acceptat el nou finançament amb un sí d’aquells condicionals que el permetria criticar-ho tot, però amb una dosi de seny que ara no tenen.
La bandera espanyolista del PP ja ens la coneixem, però no sé perquè hem trigat tant a tenir un acord, fet que ha desgastat tant al govern català com a l’espanyol. Caldrà saber què farà ERC a partir d’ara per trobar una excusa per sortir-se’n del Govern per pur interès partidista. Ja ho van fer abans i res no diu que no ho puguin fer ara. En tot això crec que és fonamental que els partits d’esquerres es posin les piles ben aviat sinó volen que CiU torni a governar, en solitari o acompanyats d’ERC. Més polítiques socials i més diàleg amb els agents que intervenen en la vida social, econòmica i política del nostre país!.