dimecres, 18 de febrer del 2009

Sobre les vergonyoses declaracions de la CEOE

Sense vergonya!. O sense escrúpols?. Així de clara va ser la CEOE demanant acomiadament lliure i sense indemnització. Aquesta demanda que fins ara només s’atrevien a dir en cercles petits i fora de l’abast dels mitjans de comunicació, ens situa en l’escenari més caduc i anacrònic de les patronals europees: és una vergonya de patronal!. Quines són les raons que expliquen aquest tipus de demanda?. Semblen evidents, si un vol crear ocupació de qualitat, que ajudi a millorar un país i la seva economia, que generi nous i millors recursos, és lògic que defensi l’ocupació estable i amb drets, ara bé si el que es defensa és l’enriquiment a costa dels més febles, els diners fàcils i ràpids per a continuar sent rics els que ja ho són (vull dir ser més rics encara) i tenir un exèrcit de petits aspirants a rics a costa de l’esclavisme de tercers, estic segur de que aquest és el camí.
Però, no tenen vergonya?. El nostre país no es mereix una patronal com aquesta, sense consciència social ni cap mena de responsabilitat vers la societat i els seus propis negocis. Són, en realitat, falsos empresaris, són usurpadors d’una filosofia que se’ls ha prestat. Generar riquesa no és enriquir-se a costa dels altres, és portar, amb totes les conseqüències, valors que són propis d’una societat democràtica. És patètic veure quina patronal tenim!. Són la vergonya europea!. Ara com explicaran la baixa productivitat, les condicions de treball, els accidents laborals, els baixos salaris, la manca de formació, el nul interès per la responsabilitat social de les empreses, la manca de planificació, la manca d’innovació .... ?. Com es pot pretendre continuar guanyant diners amb la misèria dels altres?. Aquest altres no són uns altres que els treballadors i treballadores que tenim (tu i jo i la majoria de la població), amb la nostra feina, l’únic mitjà de subsistència. No ens mereixem aquesta patronal després dels anys que ens hem estret el cinturó perquè ara ens vinguin amb aquestes!.
Si un empresari no sap com gestionar la seva empresa ja sap el què ha de fer. És la seva responsabilitat. Els treballadors i treballadores també ens podem organitzar per a remuntar empreses mal gestionades. Aquí juga un paper fonamental l’Administració, que ens hauria d’ajudar a cogestionar aquestes empreses que diuen, aprofitant-se del moment, que no tenen viabilitat i posar-les en mans dels treballadors que, amb l’ajuda de gestors de la pròpia administració, posin en el nivell corresponent les empreses que diuen estar en fallida per la mala gestió dels seus empresaris. I això serveix per a tot tipus d’empresa: des de les més petites fins a les més grans (incloses les entitats financeres). Aquí sí que farien un gran paper les administracions i potser els polítics recuperarien part de la confiança perduda per la ciutadania. Una administracio al servei de la gent.
Sembla que aquesta crisi serveix per a fer evidents els problemes i mancances de la nostra societat. La política i l'Administració ha d'estar a l'alçada.