dimecres, 16 de maig del 2012

Defensar el sector públic és garantir els drets de les persones en democràcia


Defensant els drets dels usuaris dels serveis públics i dels seus treballadors defensem la democràcia del nostre país.

La política de retallades del govern Mas han portat a la destrucció de quasi 20 mil llocs de treball directes a la Generalitat de Catalunya. Una administració amb uns percentatges de temporalitat altíssims (per sobre del 40%).

Però les retallades no només afecten a la destrucció de llocs e treball. Són un greu atac contra els principis democràtics i l’Estat del Benestar que tant de temps ens ha costat conquerir. En poc més d’un any hem reculat a temps preconstitucionals. S’han perdut drets, però sobretot s’ha perdut salubritat democràtica.

Vivim en un procés un el govern ha posat en mans de la iniciativa privada tot allò que dona sentit a un país. Ha precaritzat les relacions laborals, ha rebaixat els salaris fins un 20%, ha tancat empreses públiques, hospitals, residències geriàtriques i centres de discapacitats. Ha desprestigiat el sistema públic en general, amb pedanteria ideològica, intentant desprestigiar el col·lectiu dels empleats públics i les seves institucions.

Ara es vol vendre el patrimoni cultural català. Qui no estima la seva cultura no estima el seu país.

La llista de retallades és molt extensa:

A les universitat, a la xarxa d’hospitals públics i concertats, en l’educació, en els serveis d’atenció a les persones més necessitades, en infraestuctures, en la llei de dependència, en les llars d’infants, en els estudis de música ...

Catalunya és la penúltima CCAA en despesa pública sanitària de tot l’Estat espanyol, només hi dedica un 4,3% del PIB català (una misèria); però l’esforç en educació pública no universitària tampoc no és més gran, un 3,1% del PIB (quan la mitjana europea és del 5%)

Així que les retallades no només afecten als empleats públics (funcionaris, laborals o d’empreses públiques), t’afecten a tu quan vas al metge i has de pagar per recepta; quan t’hagin d’ingressar (que n’hauràs de pagar la factura), fins i tot quan tinguis una criatura, el que em fa pensar que el risc, per qui no ho pugui pagar, serà enorme, perquè es tornarà a parir a casa teva. Perquè quan als nou vinguts no els atenguin al CAP et  passaran malalties que fins ara havíem eradicat a Catalunya, encara que això també passarà si el teu veí no va al metge perquè no treballa; perquè els teus fills hauran de pagar molt més per anar a la universitat, o ala formació professional; perquè hauràs de pagar més per la llum, el transport públic, l’aigua, el gas, els carburants. Perquè els teus fills no tindran beques per anar a estudiar; perquè els EROS deixaran a l’administració local (als ajuntaments) sense personal per atendre a les persones del seu municipi; perquè la renda bàsica d’emancipació dels joves ha desaparegut, com també ho ha fet la llei de dependència.

I encara penseu que aquest país es pot governar d’aquesta manera?. Encara creieu que amb les polítiques de retallades ens en sortirem de la crisi?.