La
setmana passada, gràcies a Arxivers sense Fronteres i a Barcelona
Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, he tingut la oportunitat de viatjar
fins a la ciutat de La Havana i passar una setmana intensa, i molt fructífera,
visitant diferents centres d’arxiu de la ciutat.
Com a
cooperant he pogut visitar tres centres d’arxiu ben diferents, per les seves
característiques, condicions i fons que custodien.
El
primer, situat en un formidable palau (Palau d’Aldama), en ple procés de
restauració arquitectònic, es troba dins el Instituto de Historia de Cuba.
Té un fons molt important, jo diria que un dels primers fons d’arxiu de Cuba,
per no dir el primer, pel seu volum i importància. D’aquests fons i
col·leccions en destacaria les bones condicions mediambientals dels seus
dipòsits i la cura que tenen d’ells els seus responsables. És un conjunt de
fons d’indiscutible valor històric, que recull també fotografies i col·leccions
sonores i en paper úniques.
El segon,
pel seu volum i complexitat, es troba en una institució molt important que
s’anomena La Oficina del Historiador. Compta amb varis fons, dispersos
en diferents edificis i dipòsits,
relacionats amb el patrimoni documental, artístic i arquitectònic de la
ciutat de La Havana, però també de la resta de Cuba. Conflueixen fons de més
complexitat, des del punt de vista arxivístic, i molt interessants: en paper,
fototeca, gravats, plànols i diverses col·leccions.
Remarcaria
que, en aquest cas, les condicions de preservació, a diferència del què passa a
l’Instituto de Historia de Cuba, no són, ni de lluny, les més adequades,
tot i que no hi ha oscil·lacions de temperatura i humitat als seus dipòsits,
aquests conviuen amb espais destinats a tasques tècniques i d’oficina. En
general són instal·lacions molt ben equipades, amb compactes, armaris plans per
a plànols, etc., però on cal, curiosament, un tractament adequat des del punt
de vista de la gestió arxivística i tractament dels seus fons.
El tercer
centre d’arxiu que vaig visitar és un dels més singulars. Es tracta d’una
universitat dedicada a la conservació, restauració i museologia de la Facultat
d’Arts Visuals de l’ISA. Aquest centre es dedica a l’estudi i conservació del
patrimoni material de Cuba i les seves necessitats arxivístiques són molt
extenses.
Compta
amb diversos dipòsits d’arxiu, el més extens de més de 100 m/l que no rep cap
mena de tractament arxivístic ni sistema de preservació. Té, a més a més, un
important fons en paper de partitures i un arxiu administratiu procedent de la
gestió de la pròpia Universitat. En conjunt, es poden trobar gravats,
partitures, tesis doctorals dels principals erudits de Cuba, un fons
audiovisual, els plans d’estudi de les diferents facultats, dibuixos, etc.
Majoritàriament
no tenen un mínim tractament arxivístic, tot i que s’han dedicat a digitalitzar
bona part de la seva documentació en paper. Una bona capsa de sorpreses per a
un arxiver-gestor documental.
En resum,
aquesta és la síntesi de la meva setmana a L'Havana, intensa, emocionant, perfecta.
Quan
comencem a tancar temes, des d’Arxivers sense Fronteres, us anirem informant
més oficialment des de la nostra plana web: http://www.arxivers.org/home/ca-ES
