Fa un parell de mesos que l’arxiver i diplomatista Joan
Soler em va fer arribar unes reflexions al voltant de la possibilitat de poder
detectar quins serien aquells elements fonamentals que podrien ser
caracteritzats dins d’una ontologia, i així verificar l’autenticitat de qualsevol
document de naturalesa jurídica.
Fins ara no m’he atrevit a intentar contestar aquesta
important pregunta, perquè crec que en
Joan Soler té les respostes adequades a la qüestió que em va plantejar. Dic
“respostes”, en plural, perquè opino que pot haver més d’una, però qui no
s’arrisca no s’equivoca, i en l’equivocació també hi ha aprenentatge.
Analitzem el perquè sobre la necessitat de normalitzar
les ontologies documentals. És possible que sigui necessari harmonitzar els
continguts essencials d’un documental, però potser no cal normalitzar els
elements fonamentals que formen part d’una ontologia. Dit d’una altra manera,
la diplomàtica documental ha de saber buscar els indicis de la veracitat, per
poder-lo extrapolar en el context de creació i confirmar les evidències que fan
que un document pugui ser considerat i assignat amb la categoria de veraç, i a
partir d’aquí determinar la seva utilitat i usabilitat.
Aniré per parts per intentar explicar-me.
La diplomàtica moderna ens ensenya que hi ha tres elements
bàsics a considerar en tot document (ja sigui una unitat documental simple o
composta), que com sabeu són: el context, la forma i les part essencials.
El context de creació o captura ens facilita la
interpretació adequada de la informació que conté el document. Ens ajuda a
entendre què l’ha fet possible i el perquè de la seva producció, i fins i tot
determina el fons i l’estructura tecnològica en la qual s’ha produït.
Aquests elements contextuals han fet possible la producció d’aquest
document. I els elements contextuals
estan relacionats amb els sistemes jurídic, legislatiu, judicial i executiu que
han desenvolupat les tasques, els procediments i les activitats concretes que
han possibilitat la producció d’aquest document. És a dir, han determinat la
seva funció. Coneguda la institució que l’ha produït, hem de saber quin és el
fet que produeix, quina és la seva naturalesa jurídica i quina és l’acció que
produeix. Quan sabem qui intervé, estem construint l’esquelet per saber sobre
l’autenticitat del document.
Arribat aquest punt, és indispensable aturar-nos en la
forma (física i intel·lectual) del document. La forma estableix una morfologia
de l’activitat i esdevé part del procediment. Aquesta percepció de la realitat
en funció de la forma, sobretot la física, ha començat a trontollar amb
l’aparició de les noves tecnologies, i és per això que les matadades apareixen
com a elements del tot imprescindible en el cap també de les ontologies
documentals. Sobre aquest tema en parlaré un altre dia. Així doncs, la forma física, la representació
del document, malgrat tot, continua sent un element fonamental (tant pel seu
suport com per les seves característiques extrínseques), per aquesta raó, la
forma intel·lectual esdevé encara més important que la forma física, ja que és
inherent al contingut, la informació, del document.
Aquest perfil documental ens permetrà representar els
atributs del document i verificar les seves propietats essencials.
Si afirmem que l’essència d’un document és la suma de les
característiques que han de ser preservades, una essència metafísica,
ontològica, que permeti determinar en els documents, amb exactitud i de manera
inequívoca, els valors perdurables amb les seves propietats (significatives,
essencials i legals) i ens aferrem a la idea de que aquests són els que hem
après: la fiabilitat, l’autenticitat, la integritat, la identitat, la
usabilitat i l’accessibilitat, tinc la sensació que ens hem oblidat d’alguna
cosa, que no és altra cosa que de les categories de les ontologies. Sense
aquestes, la certesa i evidència esdevenen
les propietats legals més importants d’un document, però no us semblen
insuficients per determinar la fiabilitat, autenticitat, etc., d’una unitat
documental? Si el context, la forma i l’essència, conformen la diplomàtica d’avui
en dia, perquè hem de conformar-nos en una homogeneïtzació dels elements
fonamentals.
L’ontologia estudia la realitat des d’un punt de vista
més enllà de la matèria. S’encarrega de les entitats i de les seves existències
i les formes en què aquestes entitats es relacionen entre elles i d’altres
existències. Per tant, estudia les seves propietats, les seves estructures i
les seves funcions.
Fins aquí aquesta petita introducció.