Els elements fonamentals d’una ontologia documental (introducció) .-

Fa un parell de mesos que l’arxiver i diplomatista Joan Soler em va fer arribar unes reflexions al voltant de la possibilitat de poder detectar quins serien aquells elements fonamentals que podrien ser caracteritzats dins d’una ontologia, i així verificar l’autenticitat de qualsevol document de naturalesa jurídica.

Fins ara no m’he atrevit a intentar contestar aquesta important pregunta,  perquè crec que en Joan Soler té les respostes adequades a la qüestió que em va plantejar. Dic “respostes”, en plural, perquè opino que pot haver més d’una, però qui no s’arrisca no s’equivoca, i en l’equivocació també hi ha aprenentatge.

Analitzem el perquè sobre la necessitat de normalitzar les ontologies documentals. És possible que sigui necessari harmonitzar els continguts essencials d’un documental, però potser no cal normalitzar els elements fonamentals que formen part d’una ontologia. Dit d’una altra manera, la diplomàtica documental ha de saber buscar els indicis de la veracitat, per poder-lo extrapolar en el context de creació i confirmar les evidències que fan que un document pugui ser considerat i assignat amb la categoria de veraç, i a partir d’aquí determinar la seva utilitat i usabilitat.

Aniré per parts per intentar explicar-me.

La diplomàtica moderna ens ensenya que hi ha tres elements bàsics a considerar en tot document (ja sigui una unitat documental simple o composta), que com sabeu són: el context, la forma i les part essencials.

El context de creació o captura ens facilita la interpretació adequada de la informació que conté el document. Ens ajuda a entendre què l’ha fet possible i el perquè de la seva producció, i fins i tot determina el fons i l’estructura tecnològica en la qual s’ha produït.

Aquests elements contextuals  han fet possible la producció d’aquest document.  I els elements contextuals estan relacionats amb els sistemes jurídic, legislatiu, judicial i executiu que han desenvolupat les tasques, els procediments i les activitats concretes que han possibilitat la producció d’aquest document. És a dir, han determinat la seva funció. Coneguda la institució que l’ha produït, hem de saber quin és el fet que produeix, quina és la seva naturalesa jurídica i quina és l’acció que produeix. Quan sabem qui intervé, estem construint l’esquelet per saber sobre l’autenticitat del document.

Arribat aquest punt, és indispensable aturar-nos en la forma (física i intel·lectual) del document. La forma estableix una morfologia de l’activitat i esdevé part del procediment. Aquesta percepció de la realitat en funció de la forma, sobretot la física, ha començat a trontollar amb l’aparició de les noves tecnologies, i és per això que les matadades apareixen com a elements del tot imprescindible en el cap també de les ontologies documentals. Sobre aquest tema en parlaré un altre dia.  Així doncs, la forma física, la representació del document, malgrat tot, continua sent un element fonamental (tant pel seu suport com per les seves característiques extrínseques), per aquesta raó, la forma intel·lectual esdevé encara més important que la forma física, ja que és inherent al contingut, la informació, del document.

Aquest perfil documental ens permetrà representar els atributs del document i verificar les seves propietats essencials.

Si afirmem que l’essència d’un document és la suma de les característiques que han de ser preservades, una essència metafísica, ontològica, que permeti determinar en els documents, amb exactitud i de manera inequívoca, els valors perdurables amb les seves propietats (significatives, essencials i legals) i ens aferrem a la idea de que aquests són els que hem après: la fiabilitat, l’autenticitat, la integritat, la identitat, la usabilitat i l’accessibilitat, tinc la sensació que ens hem oblidat d’alguna cosa, que no és altra cosa que de les categories de les ontologies. Sense aquestes, la certesa i evidència esdevenen  les propietats legals més importants d’un document, però no us semblen insuficients per determinar la fiabilitat, autenticitat, etc., d’una unitat documental? Si el context, la forma i l’essència, conformen la diplomàtica d’avui en dia, perquè hem de conformar-nos en una homogeneïtzació dels elements fonamentals.

L’ontologia estudia la realitat des d’un punt de vista més enllà de la matèria. S’encarrega de les entitats i de les seves existències i les formes en què aquestes entitats es relacionen entre elles i d’altres existències. Per tant, estudia les seves propietats, les seves estructures i les seves funcions.

Fins aquí aquesta petita introducció.

És temps de renovar-se, de canviar, de renovar-se un mateix.-

Escric aquest darrer post del 2012 per a explicar-vos un canvi en la direcció del timó de la meva vida. Fins ara, durant més de disset anys, he estat intentant ajudar a les persones que han tingut i tenen dificultats en els seus llocs de treball. Ho he intentat fer el més bé possible, vaja, com millor he sabut. Amb encerts i amb equivocacions, però sobretot amb molta passió. I crec que ha arribat el moment de canviar de rumb. Sense mirar enrere, només fins allà on m’ho permeti l’horitzó.

Sé que no em serà fàcil, perquè hom és la suma de les seves experiències i de les seves vivències. I no, no  hi penso renunciar a cap d’elles, perquè ara sóc aquí gràcies a elles, però podia haver aturat el meu vaixell en un altre port ben diferent d’aquest. El mar, el meu vell acompanyant, m’ha dut fins aquest port i ara és el moment de sortir a mar oberta i prendre un rumb ben diferent. M’ho demana el cor i també el cap. No ha estat una decisió presa fruit de l’atzar, no, ni molt menys. Ha estat una decisió meditada amb calma, assaborida i destriant la sal de la carn, la foscor de la llum i el desig de la raó.

Potser us semblarà estrany, i ho entenc. No deixaré, com és natural, de ser qui sóc, ni deixaré de pensar com penso. Però com tot a la vida, aquest bloc també ha d’evolucionar i mirar cap endavant, així que, a partir de l’any vinent, i suposo que algú ja ho pot haver intuït, dedicaré els meus esforços al món de l’arxivística i la gestió documental, des d’un punt de vista reflexiu, solidari, crític i professional.

No és que valgui allò de la dita “any nou, vida nova”, però he volgut explicar-vos el perquè dels canvis que a partir d’ara experimentarà aquest bloc.

El 2013  no ens deixem trepitjar, perquè tots junts som més forts!