Els Pressupostos Generals de l’Estat i l’estabilitat política d’en Zapatero.-El president Zapatero s’ha estimat més vendre’s a la dreta nacionalista que fer un acte de reflexió política i rectificar, amb el seus PGE 2011, la seva iracunda política econòmica i social de dretes.
Trenca l’equilibri entre les comunitats autònomes i dóna recursos al País Basc que de ben segur hipotecaran els recursos necessàries en altre autonomies. El desequilibri només servirà perquè el PSOE es mantingui agonitzant en el poder, aprofundint més en les desigualtats i enfortint la possibilitat de que el PP guanyi les properes eleccions. El panorama no deixa de ser desolador per la classe treballadora.
És evident que “el decretàs” no serveix per cap altra cosa que per a fer més rics als rics i més pobres als pobres. La taxa d’atur ho corrobora. Aquesta deriva política està erosionant contínuament les febles economies espanyoles i catalanes i genera una dinàmica perversa que impedeix la competitivitat i la sortida ordenada de la crisi.
No només no es persegueix el frau, sinó que amb aquesta actitud el què es fa és motivar-lo. La retallada en inversions és una clar exemple de la poca visió de futur del Govern.
Les grans fortunes i el mercat financer, que són els qui deixen governar a Zapatero a canvi d’aplicar les seves receptes neoliberals, no tenen cap intenció de pagar absolutament ni un cèntim d’euro del desgavell que han creat. Al contrari, volen aprofitar la seva crisi, ara ja de tothom, per a desregular encara més el mercat de treball i precaritzar les condicions de treball. L’imprensentable d’en Díaz Ferran ho té molt clar: treballar més per menys diners, com si el nostre país tingués uns sous alts (els banquers i alguns espavilats sí que en tenen).
La solució passa per exigir major esforç a qui té més, i no al contari; potenciant l’Estat del Benestar, generant ocupació en l’Administració Pública, recuperant impostos regalats als rics, com el de Patrimoni i el de Successions, modificant l’IRPF fent que paguin més els que tinguin rendes molt altes, perseguint el frau fiscal, etc.
El govern sembla tractar la crisi com si fos un refredat, però és una epidèmia provocada pels mercats i les inútils, sinó nefastes, polítiques econòmiques del Govern.
La reducció de la despesa pública només generarà més desigualtats i més pobresa i ens condemnarà a una crisi llarga i de grans repercussions per a les persones normals.
El que està fent en Zapatero no és una altra cosa que una involució democràtica a gran escala que altres ja estan aprofitant.
Ho vaig dir fa dies, el que millor pot fer en Zapatero és plegar i deixar que un altre el substitueixi, però, si us plau, que sigui per millorar i no pas per empitjorar la cosa.
