La fundació SER.GI (Servei Gironí de Pedagogia Social) em van convidar a portar un grup de treball per parlar sobre els moviments socials, aquesta és la introducció que he fet aquest matí.
El
consell assessor d’aqueta jornada va posar de manifest la necessitat de posar
sobre la taula una sèrie de preocupacions que provenen d’un ventall ampli de
sectors de la nostra societat.
La
política de la por, de l’individualisme, de la desinformació, de l’arrogància
mediàtica, del control, de la inseguretat, etc., ens ha dut a una paradoxa
social on la desafecció política contrasta amb la creixent reclamació ciutadana
per la transparència, la participació i la defensa dels drets com a ciutadania.
Hi
ha alternatives al model de pensament únic?, és possible un altre model de
societat?, podem entendre l’economia des d’una altre perspectiva?, és possible
concebre a les organitzacions d’una manera diferent?
Estem
en un moment on l’hegemonia dels valors clàssics de la democràcia trontollen
davant de l’economia i dels mercats. No sembla que hagin casualitats, sinó
causalitats.
L’adveniment
de noves formes de pensar en les organitzacions posa en perill la concepció
clàssica dels partits polítics, les ONG’s, les associacions veÏnals, els
sindicats?.
La
crisi econòmica ha provocat també una crisi de valors socials que semblen,
tímidament, avocades a pensar i construir noves fórmules d’organització. Es
podria dir que encara de manera incipient, però detectables, com ara el
moviment 15-M, que estem davant de noves formes de relació social, amb les
noves tecnologies, etc., que conviuen amb formes clàssiques d’organització, més
pròpies del segle XX. Però aquest debat no sembla tampoc casual, sinó que
podria haver estat provocat dins d’una estratègia de desestabilització social
fruit de l’absència d’una democràcia madura i consolidada. Com diu el doctor Vicens
Navarro: “una democràcia que encara està per arribar”.
L’autocrítica
sempre s’ha considerat un valor positiu, en canvi la resignació representa tot
el contrari. Aparentment, durant aquests darrers anys, han aparegut moviments
nous que contrasten idees i les intenten posar a la pràctica, amb un grau
d’èxit desigual. Moviments nous amb estratègies i maneres de fer antigues
(moviments assemblearis, ús de les TIC, eslògans partidistes utilitzant la
propaganda i els mitjans de comunicació en benefici propi, etc.).
Sóc
de la opinió que el debat no avançarà gaire si només ens centrem en el què és
bo i en el què és pitjor.
Aprofitem
aquesta explosió d’oportunitats per organitzar-nos i pensar d’una altra manera,
per trencar també els nostres propis prejudicis sobre les organitzacions que
ens envolten; aprofitem aquest moment per obrir un horitzó carregat
d’esperances i d’entusiasme per a corregir allò que no ens ha agradat de la
nostra pròpia història i aconseguir un món millor com a eix fonamental dels
moviments socials emergents, i també dels antics.
Treballem
en els objectius comuns, fins i tot aprofitem els arguments dels nostàlgics!.
En aquest panorama, és necessari construir aliances socials?
La
reflexió, la paraula, les idees són font de poder en democràcia i per això
volen fer callar a qui pensa i busca solucions diferents. Aprofiten la crisi
per estendre la por i l’individualisme, al què ens tenen tan acostumats.
Afortunadament,
però, les societats estan vives i per molt que el sistema es capfiqui, no les
podran fer callar a no ser que esdevingui una dictadura.
És
evident que les noves tecnologies estan canviant les fórmules en com ens
relacionem entre nosaltres, perquè es combinen amb espais d’intervenció
diferents. No està escrita la bondat de les noves tecnologies, però són una
evidència. Poden substituir o condiciones les relacions personals?
“En
una situació crítica com l’actual on està en perill l’estat de dret que tan ens
havia costat aconseguir, sembla que hi ha una desmotivació general i
fragmentació dels principals moviments socials que tampoc ajuda a fer front a la
realitat social, política i professional en la que ens trobem.
Què
és allò que realment ens remou el s. XXI? Què han de tenir en compte els
moviments socials per canviar la situació i acabar amb la desorientació i la
paràlisi social? Quins han de ser els circuits? Quin paper hi juguen les
lògiques virtuals? I les velles i noves organitzacions, quines debilitats i
fortaleses tenen? I els lideratges tous i forts? Com podem integrar la
innovació, creativitat, treball en equip, participació comunitària i cívica?
Cal partir d’un marc teòric, ideologia i estratègia comuns, tan a nivell social
com professional, per aconseguir una consciència col·lectiva que ens permeti
més coherència per a l’acció”.
Aquest
és l’oferiment que us fem en aquesta taula rodona: la llibertat d’opinar, amb
respecte, sobre les noves formes d’organització social i sobre les més antigues
i a poder ser, fer propostes alternatives en la construcció d’una societat més
justa i humana pel que resta del segle XXI.