Violència governamental i estiradeta d’orelles estatal.-Ara que ja sabem que les eleccions al parlament català no seran el 24 d’octubre i que probablement es celebraran al novembre (per Fires de Girona!), -total, ja no vindrà d’un mes- la maquinaria dels partits ja es comença a posar nerviosa (sembla que alguns tinguin presa).
Però fet aquest comentari volia remarcar el paper del govern espanyol en l’afer amb el Marroc i els activistes canaris a favor del Sàhara. Em sembla lamentable que sigui el propi Estat espanyol qui demani explicacions als activistes que han estat apallissats. Tothom sap com se les gasten la policia marroquina quan es tracta d’aplicar la llei del garrot, és allò de viure en una no democràcia però no fer res perquè la cosa canvi en pro d’uns poderosos interessos comercials i estratègics. Es poden entendre moltes coses, però hagués valgut més la pena callar que no pas respondre amb la quasi inculpació dels canaris per haver anat allà on ningú no els manava. Deu ser perquè la defensa dels drets humans no es poden practicar “per llei” segons el país i les persones que hi participin. No calia una intervenció tipus “Perejil”, però deixar clar que cadascú és responsable d’allà on va i que ha d’assumir les conseqüències de la seva militància em sembla tot un desgavell. Suposo que està en aquesta línia de sentiment dretà que darrerament té el PSOE i que pateix com si fos una epidèmia. No sé quan si li ha de curar!, però la qüestió és que després de veure a la senyora activista amb la cara tota plena d’hematomes, una dona que no semblava ser gaire perillosa per ningú, de sobte saps quin de quin tipus de govern estem parlant, potser alguns enyoren la possibilitat de desfer manifestacions molestes (ara se m’acudeix una que fa poc va reunir a més d’un milió de persones a Barcelona) a base de garrotades, com en els vells temps, que per això sempre hi ha nostàlgics.
Entenc que no és el mateix un grupet de canaris que uns torturadors oficials d’un govern corrupte i autoritari, els segons fan més por, sobretot si remenen unes quantes cireres, però home, el nostre govern espanyol haurà de començar a plantejar si canviar-se el nom del partit o votar uns nous estatuts interns per no fer gala d’allò que no diuen que són (com a mínim els qui prenen decisions) una colla d’aprenents de minyons de dretes.
Per cert, les eleccions catalanes es faran dos mesos després de la vaga general del 29 de setembre. Quina casualitat!, no creieu? .
Així doncs recordeu: el 29 de setembre ens hi juguem molt. 29 DE SETEMBRE. TOTHOM A LA VAGA GENERAL.
