Un 1r de Maig amb més de 4.000.000 d’aturats coneguts.-Les xifres no ho diuen tot, són la vaga representació d'una realitat. Els empresaris han aplicat el seu propi criteri per aprofitar-se dels febles. És clar que en aquesta batalla, no només ideològica, sinó de pura supervivència, també s’han quedat persones que durant un temps han viscut el somni de ser empresaris emprenedors, en realitat, la majoria d’ells, sense una formació empresarial adequada o amb unes expectatives força irreals. Ningú no es fa ric treballant.
La realitat, com sempre, s’acaba imposant. Les persones que no troben feina no ho fan perquè no vulguin treball. Són, desgraciadament, com algun empresari de pro ja ha dit, el mercat perfecte per a la rebaixa de drets i salaris de la classe treballadora. Ara que el mercat del treball en termes econòmics es regeix perquè hi ha més oferta que demanda, les persones es converteixes, de nou, en pura mercaderia. Els països són ben conscients d’això, però no sembla que facin res especialment especial per a solucionar-ho. Poden, per exemple, comprar el deute extern de Grècia i acabar-la d’enfonsar (aquesta és una vella pràctica dels governs dels EEUU amb llatinoamèrica, i per tant Occident té la lliçó ben apresa). A les persones assalariades només els queden els sindicats de classe organitzats, són la única solució possible perquè el tauró de l’especulació no se’ls mengi com peixets. Avui, és possible que les manifestacions del 1r. de Maig no siguin tan nombroses com caldrien, però els treballadors i les treballadores hem d’aprendre que només units, organitzats, sindicalitzats, serem capaços de superar aquesta crisi on tothom vol quedar-se amb un apart del pastís.
Visca el 1 de Maig.
