Mentre que arriba la independència de
Catalunya, jo m’apunto a la demanda d’un nou procés constituent. Necessitem una
nova Constitució, una que permeti una democràcia madura, una que defensi els
interessos dels ciutadans i no dels banquers i dels grups de poder; una
Constitució que respecti a les persones i condemni els abusos de poder; una
Constitució que consagri la igualtat, que desterri les desigualtats socials, que
esborri la possibilitat de la prevaricació, que impedeixi que una persona al
servei de la política i de l’Administració pugui tenir interessos contraris als
valors que representa, que arreli el seu compromís amb allò que és públic; una
Constitució que esborri la frontera entre les elits del país, els polítics i la
ciutadania; una Constitució que limiti els mandats dels polítics, que obligui a
la transparència absoluta, que doni compte de la feina feta, que condemni les
males praxis; una Constitució que permeti, amb normalitat democràtica, el dret
dels pobles a decidir; una Constitució que obligui a escoltar als pobles sobre
les decisions que prenen els seus polítics; una Constitució que defensi als més
febles i que garanteixi, de debò, una vida digna. Una Constitució que consagri,
sense polititzar-los, i separi els tres poders principals de l’Estat; una
Constitució que permeti una laïcitat absoluta, respectant qualsevol creença
religiosa, però sempre fora de l’Estat; una Constitució que aboleixi la
monarquia, tot respectant els seus drets com a ciutadans; una Constitució que
restableixi la seva memòria històrica i la seva bandera; una Constitució que
defensi plenament la igualtat d’oportunitats per a tothom, fins i tot en la
representació política; una Constitució que defensi l’educació, la sanitat, la
universitat, la investigació, els serveis públics en general, per sobre dels
interessos econòmics d’uns quants. En definitiva, una nova Constitució que surti d’un debat popular i plural, on les
regles del joc quedin ben clares: l’Estat és del poble, no dels polítics ni
dels poderosos.
