dijous, 22 de març del 2012


PPfònica versus Red ppelèctrica


Que les grans empreses espanyoles acabin per col·locar en els seus òrgans (que cadascú faci la interpretació que vulgui), a destacats membres polítics com a premi o menció honorífica pels seus serveis a la causa comuna (també que s’entengui com es vulgui) és quelcom normal en el nostre país. És igual que sigui un banc, una caixa (si és que queden), una empresa dedicada al gas, a l’electricitat o les tecnologies de la informació. Aviat no quedaran llocs de treball per a “pudents” normals (es pot canviar la “u” per una “o”), perquè estaran tots plens d’ex alts càrrecs de les administracions o amics, mullers, cunyats i altres faunes humanes. Sembla que tenir un bon endoll és indispensable per poder consumar els anys en la vida de la política i acabar amb una bona jubilació (ja se sap que això de jubilar-se en l’administració pública està mal vist, entre altres coses perquè no et queda gaire com a pensió, sobretot si estàs acostumat a salaris paranormals (també es pot fer la lectura que convingui).

Necessitem una llei de transparència, perquè sinó com li explicarem als nostres fills que aquest no és un país de corruptes i corrupteles, molt igual al que passava a finals del segle XIX i principis del XX, molt igual al què ha passat sempre, molt trist, molt fariseu i molt cínic.

Si els col·lectius connectats al poder acaben en aquestes empreses espanyoles, la pregunta òbvia és preguntar-se per què?. La resposta tothom la coneix, és també una obvietat.


dimecres, 21 de març del 2012


És possible tenir empresaris decents en aquest país?


Algú pot pensar que és un títol arriscat i, fins i tot, agressiu, però la reforma laboral que ha pactat el PP amb CiU és un senyal inequívoc de que la nostra societat empresarial té un problema endèmic: la malaltia de la nul·la visió de futur.
Estic convençut que els empresaris intel·ligents i decents d’aquest país, que los háilos, no han vist amb bons ulls la majoria de les propostes plantejades a la demolició del mercat laboral promoguda pel govern estatal i la part més fosca de la caverna empresarial espanyola i catalana. Molts són conscients que el capital no pot estar en mans de les grans fortunes, perquè això fa perdre competitivitat a les mitjanes i petites empreses; que un mercat laboral amb un enorme exèrcit de persones aturades no ajuda a millorar la productivitat, al contrari, els baixos salaris i la desregulació, malgrat la por a perdre el lloc de treball, surt molt cara a mig i llarg termini: conflictivitat social, pèrdua de confiança empresarial, desencís entre els treballadors i treballadores, flux continu de talents a d’altres països, desmotivació general, competitivitat extrema que només porta a la il·legalitat i al frau, en totes les seves vessants possibles. Una societat malalta com la nostra, no es pot permetre el luxe de vendre els seus actius al millor postor. No pot desmantellar els serveis públics ni el futur dels joves, perquè això et porta a la ruïna econòmica i als empresaris honestos no crec que els pugui interessar un futur on les seves empreses, per manca de consum intern, estaran obligats a tancar-les. Tot per una descomunal avarícia dels poders financers beneïts pel poder polític.
La vaga convocada pel 29 de Març pot representar un moment d’inflexió important. Sé que hi ha empresaris que passen vergonya quan fan algunes entrevistes de personal. S’avergonyen d’un país on la corrupció sembla ser el més normal del món; d’un país on ningú no aposta per la transparència; un país on la burocràcia fa tancar empreses; un país on les lleis només serveixen per alguns, però que amb un bon advocat moltes coses poden solucionar-se en relació amb la justícia.
Qui es fregui les mans amb aquesta reforma està signant l’adveniment de la pobresa, la pròpia i la dels altres. Aquesta manca de visió és fruit del tipus d’empresari que tenim, més propis d’un país tercermundista, si és que no ho som, que d’un país moderns que viu en democràcia.
El proper 29-M aquest país es juga molt, per això els empresaris responsables també tenen la oportunitat de demostrar al poder polític que no val qualsevol cosa, i que l’ètica, també l’empresarial, ha de prevaldre per sobre de les normes imposades per uns quants visionaris cavernícoles que de tant estar davant del sol s’han quedat enlluernats pel seu propi passat convertit en present.