L’estratègia sindical dels darrers anys ha
estat, i continua sent-ho, molt responsable. Sempre mirant de defensar els
llocs de treball. Quan em dedicada a la formació sindical, a vegades, els
delegats i delegades em preguntaven quina era la posició de CCOO davant de la
defensa del dret al lloc de treball i em proposaven aquest dilema: CCOO què
defensa, un lloc de treball en
condicions o en canvi molts en precari?Nosaltres, des de CCOO, sempre dèiem
que era millor un lloc de treball en condicions que molts en precari. I ho
continuem afirmant.
La recuperació d’aquest dilema em ve al cap
després de meditar sobre la política
empresarial de rebaixar salaris i condicions de treball a canvi de la no
destrucció de llocs de treball. El que aparentment pot ser una bona sortida,
possiblement comporta la destrucció de les condicions laborals favorables per
unes de pitjors. La única solució possible és intentar garantir la recuperació
d’aquests drets perduts quan la tempesta econòmica hagi passat, però ¿estem en condicions de fer-ho?.
Em preocupa, certament, que per la bona
voluntat de les parts, estiguem condemnant el marc de les relacions laborals a
una disputa a la baixa. Si acceptem, a canvi de mantenir alguns lloc de
treball, a baixar-nos els salaris, fer la mateixa feina d’abans en menys temps
i anar a treballar amb la por de que demà, potser, m’acomiadin per un no res,
estem alimentant la dinàmica empresarial del tot s’hi val i estem aportant,
sense voler, la precarietat al futur de les nostres relacions laborals. Sé que
és un tema complicat, on no existeixen receptes ni aspirines universals, però
potser ens cal reflexionar sobre les decisions que es prenen avui i de quina
manera ens poden afectar demà. Quan les coses no van bé, els ésser humans
tendim a ser molt pragmàtics i realistes, és més fàcil encaixar una reducció de
salaris i de drets quan la contraprestació és perdre-ho tot, és a dir, la
nostra feina, però en aquesta tessitura hem de plantejar-nos quelcom
indispensable per nosaltres i el moviment sindical: fins on estem disposats a
aguantar?; fins on estem disposats a deixar-nos retallar?, dit d’una altra
manera: on està la línia que marca els
límits que no estem disposats a traspasar?.
Que consti que no estic recriminant a ningú,
nomé intento reflexionar sobre una realitat que em preocupa.
