L'Ajuntament de Girona, l'associació contra l'impost de successions i la resta dels mortals

M'acabo d'assabentar que la regidora de mobilitat (i moltes coses més) a l'Ajuntament de Girona, l'Isabel Salamaña, va pendre, fa uns dies, una decisió, des del meu punt de vista, molt encertada. I no és que jo defensi la censura, al contrari, però sí que crec que el seu criteri va ser l'encertat: no admetre cap tipus de publicitat sobre la campanya en contra de l'impost de successions per relacionar-lo amb imatges relatives a la mort de les persones. La meva opinió sobre aquest impost ja la coneixieu si heu seguit aquest bloc, darrerament, en José Luís López Bulla (link que trobareu en els blocs que segueixo) ha fet una clara i senzilla explicació del què vol dir la supressió d'aquest impost tan malament explicat per crear desiformació i dubtes en l'opinió pública en general. Si voleu més informació també la hi podeu trobar a http://www.ccoo.cat/ i al bloc d'en Joan Coscubiela, també en els blocs que llegueixo).

El que més m'ha sobtat d'aquesta associació d'interessos per escaquejar-se de pagar els impostos coresponents i recuperar un cert snobisme post-feudal, ha estat el to de la seva plana web: una pàgina en to a la defensiva, com si tampoc ells s'acabessin de creure allò que prediquen o que simplement ho veuen amb un punt descaradament adinerat sense cap vergonya per les conseqüències socials que això comportaria. Barregen, com fan tants d'altres!, el sentit o sentiment polític del catalanisme més planer amb l'escarni econòmic que, segons ells, practica l'Estat espanyol (com si fos un estat absolutista), i això es combina amb una curiosa demanda de diners per poder fer funcionar l'associació (aquest punt m'ha semblat particularment curiós!). A mi m'ha semblat veure massa semblances amb certes campanyes anti-avortistes. Té, per a mi, un cert regust a això (tot plegat una barreja entre carca, gent amb diners i amb "aspiracions" que s'aprofiten de la situació per intentar guanyar encara uns calerons més). Perquè és clar, això que diuen que l'impost de successions sigui el peatge de la mort vol dir que no s'han parat a pensar que sense aquest impost, potser moltes persones en el llindar de la pobresa no podran rebre els serveis que tot estat democràtic i de dret ha de garantir vers la seva ciutadania. Això només perquè uns quants aconsegueixin embutxacar-se uns quants bitllets d'euros, i ja posats, no pagar impostos com la resta dels altres mortals?.

Girona i les consultes independentistes

A les institucions municipals els ha sortit un dilema important: el d'afrontar un procés de consulta al marge de la legislació. A Girona, el més valent (segons es miri), ha estat el PSC, que s'ha decantat obertament per no afavorir-la; la més fàcil la d'ERC, que veu en aquest simulacre electoral una oportunitat política (caldrà veure quina lectura en fan dels resultats i l'encert o no de les seves conclusions). El dilema està servit, perquè cal exigir transparència i seriositat als promotors de les consultes per no confondre a la ciutadania en una qüestió que tendeix a barrejar el dret a l'autodeterminació amb la independència. En el cas de la independència, la cosa no té dubtes: Catalunya hauria de funcionar com un Estat i deslligar-se políticament d'Espanya, amb tot el que comporta. El dret a l'autodeterminació vol dir reflexionar i definir sobre què i com volem que sigui Catalunya, que no només vol dir sobre la possibilitat de ser independent, sinó que obre la porta a triar entre estar com estem (si fos possible) o escollir ser una federació, una regió, etc.

Crec que és fonamental no confondre a la gent i sobretot no especular sobre castells de sorra, des d'una ficció, sobre les conseqüències d'una consulta popular de difícil encaix legal. A més a més hi ha el tema de la Llei de Protecció de Dades: d'on es treurà el cens?. Però dit això, no s'ha de tenir cap por a les consultes, sempre i quan es facin amb totes les garanties democràtiques i legals, i sobretot quan vinguin acompanyades de tota la transparència i claredat del món, com crec que és necessari en aquests casos. La pregunta: està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social dins una Unió europea dels Pobles? em sembla del tot inadequada. Ho intentaré explicar en poques paraules:

a) Qui ha dit que nosaltres som una nació (algú voldrà que ho siguem, però d'això a la realitat hi ha una gran distància)

b) Barregar "estat de dret" amb "independent, crea confusió. La democràcia no es pot posar en dubte!. I encara més quan es barreja amb una falàcia: "un estat independent, democràtic i social". Sona molt progre, però estem encara en el camí d'aconseguir una europa que superi i els estat. Per què volem més estats?, el que hem de voler és més Europa. A més a més, un estat social només, sense ser un estat de dret, és molt perillós (per dir-ho suaument). Crec que es barrejen massa conceptes que poden confondre a qui s'acosti a votar amb la seva bona voluntat. I això d'"una Unió Europea dels Pobles"?, què és això?, una proclama d'intencions, suposo.

c) Per què no es fa una pregunta més curta i menys dirigista?, per exemple: està vosté d'acord amb la independència de Catalunya (és clar que seria inconstitucional, però vaja), o bé: voldria que l'Estat espanyol reconegués a Catalunya com a una nació independent?. No sé, alguna pregunta més directa, curta i clara que no pas remenar diferents conceptes que porten, sens dubte, a la confusió.