divendres, 2 de setembre del 2011


Aquest és en Paco

El Mediterrani com a fons d’estiu .-

Ahir vaig anar a fer un dinar inovidable amb els meus amics: en Carles(itus), la Marta, l’Alícia i (una mica més tard) en Joan (també hi havia en Paco –el gos d’en Carles-, si puc us penjaré la foto perquè el coneixeu). El comentari del post només no té més explicació que aquesta: vaig quedar meravellat. Amb la quantitat de notícies dolentes i a 5 minuts de Palamós hi ha un paradís amagat i recollit, una caleta de pescadors. En Carles hi viu en una d’elles (és per enamorar-se), l’únic lloc de la casa des d’on no es pot veure el mar és fent un pipí. El mar i el cel ho omplen tot, fins i tot esborren les males notícies. Un vetllada més que deliciosa. Per cert: la foto és meva.

L’alcalde de Toledo: un avenç d’allò què no hauria de venir.-

El franquista de Toledo acaba d’encetar obertament allò que mai hauria d’haver passat si en aquest país s’haguessin perseguit als criminals de guerra de Franco: un discurs caduc i perillós que, sens dubte, sembla l’antesala d’allò que haurem de veure sovint si guanya el PP.

Ja fa dies que l’extrema dreta s’està valenta, però el camí que s’apunta és més que preocupant. Es persegueix a l’ateu i s’aplaudeix al religiós cristià, es consagra la política de desmantellar els serveis públics (mireu sinó la Cospedal), es perdonen els impostos als milionaris, es tanquen els CAP a Catalunya, es persegueix la immigració, es permetem que els signes feixistes continuïn als nostres carrers, es modifica la Constitució Espanyola sense consultar la voluntat de la sobirania popular, etc.

Ara, l’alcalde de Toledo ens ensenya les dents i recorda als “caiguts” i es queda tan panxo. Quina vergonya de país! I quina vergonya d’Institucions!.