Capelles, capelletes i cintes de córrer.-

Sembla ser que l’Espanya aconfessional es manté en el mateix nivell que la memòria històrica. L’Espanya aconfessional és una entelèquia. El principi de no confessionalitat de l’Estat descrit a l’art. 16 de la Constitució Espanyola (CE) i el de llibertat religiosa, ideològica i de religió de l’art. 53.1 de la mateixa CE, no sembla contradir l’esperit i els principis sobre la llibertat de pensament, de consciència i de religió, però tal com van les coses, tots aquests principis es poden respectar sense la laïcitat?. Sembla que ni el mateix ministre de Cultura espanyol ho tingui clar. Segurament per la seva formació acadèmica, molt religiosa. No critico aquest fet, comento que l’Estat no pot deixar que la religió catòlica, ni cap, estigui o continuï estant a les aules, com ara les capelles de les universitat, per més costum que hi hagi. Està clar que practicar una religió és un acte voluntari, però no en espais públics, espais que pertanyen a l’àmbit d’actuació d’allò que és públic. Estic, com veieu, d’acord en suprimir les capelles de les Universitats espanyoles. Ja tenen prou espais disponibles de litúrgia. En canvi, és provable que les universitat necessitin de l’espai que ocupen aquests centres de culte, malgrat els convenis que s’han signat amb el bisbat corresponent per mantenir-los.

I posats a córrer. Sabeu que el Ministerio de Cultura, a càrrec d’una partida destinada a l’adquisició de béns considerats patrimoni cultural s’ha gastat una mica més de 14 mil euros en una cinta electrònica de córrer destinada a la Casa Real?. Sobre això em faig unes quantes preguntes: un aparell per fer footing es pot considerar patrimoni d’interès cultural?, que no li donem diners a la Casa Real per fer les seves compres?, qui farà ús d’aquesta cinta de córrer?, no es podrien haver destinat aquests diners a una altra cosa?.

En fi, com es veu, la cultura té un ventall d’actuació que, sincerament, s’escapa a la raó, serà per això que a les universitat es necessiten capelletes confessionals?

L’error de la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega.-

Que una persona dedicada a la política no tingui estudis acabats no em sembla gens d’anormal ni malament. Que es continuï parlant d¡un govern d’elit, un govern de dretes, ja em sembla proper a la falsedat, però que una persona amb una semblada aparença i reputació política falsifiqui el seu currículum, com sembla, de manera intencionada, és, en tot cas, vergonyós i ridícul. Aquesta falsa llicenciada en psicologia deu tenir algun tipus de complex d’inferioritat si és que ha continuat, com diu algun dels partits presents al Parlament català, utilitzant aquesta estratègia des de fa, com mínim, sis anys.
El nostre flamant president de la Generalitat pot fer dues coses. Entendre que és una patinada pueril i fer com si no hagués passat res. Aleshores donarà un bon argument per criticar aquest suposat govern dels millors (millors en què?). O bé destituir-la i amagar-la en algun òrgan de poder de l’Administració (empresa pública, càrrec de confiança del partit, Consorci, etc.), aleshores la petita tempesta duraria un no res, però sempre quedaria en la memòria que li han venut gat per llebre, i és clar, quan un fa el pregó del govern dels millors, sembla que la cosa trontolla, començant pel mateix President.
Desconec què diu la normativa sobre la falsificació o no de currículums, però en tot cas, em sembla lamentable recórrer als “errors” per vestir una persona que vol aparentar el què no és.
Jo seria partidari de que dimitís. Però és clar, és ella la qui ha de fer-ho. És fàcil dir-ho. En tot cas em moriria de vergonya davant de la opinió pública per haver comès aquest “error”.Us imagineu que cada vegada que faci una roda de premsa algú li demanés que quines assignatures li van quedar penjades, que com és que no les ha acabat, etc. I el que encara seria més greu, que un d’aquests programes sensacionalistes comencessin a investigar amb els seus antics companys de classe i professors que com era quan estudiava, que si treia bones notes, que si ...
Però vaja, que lluny d’aquesta tonteria curricular, allò que ens ha de preocupar és la retallada dels serveis públics que, prenent com a excusa la crisi que vivim, regalaran al sector privat (suposo que els més propers al Govern), perquè s’enriqueixin a costa de retallar i retallar despesa pública.

El debat sobre les centrals nuclears.-

Una conseqüència de la inconsciència humana és el cinisme. Qui fa quatre dies defensava les centrals nuclears com la única energia possible, neta i barata capaç de fer-nos sortit de la crisi de la manca de petroli a preu barat ara sembla que, i perdoneu l’expressió, s’estan cagant potes avall. El més miserable de tot és que necessitem un terratrèmol i un sunami perquè el debat, que semblava tancat, sobre l’energia nuclear s’obri en el sentit de no veure.ho tan clar com abans. A mi ja em sembla bé, encara que el nostre Governs espanyol, deutor de no sabem quina factura, es mostri en contra i defensi a les companyies elèctriques a base d’injectar-les més diners a costa dels contribuents i d’esborrar les possibilitats de les energies renovables, en un país amb sol que no utilitzem no sigui que el negoci elèctric se’n vagi en orris.
Jo sóc dels que fa uns anus defensava allò de les NUCLEARS NO, GRÀCIES! i ho continuo defensant. No sóc cap nostàlgic, simplement veig que hem de canviar el nostre model de consum energètic i que encara que els riscos siguin mínims, aquest risc, per petit que sigui, és suficient com per provocar una gran desgràcia. No és simplement desendollar un aparell, la energia nuclear no es desendolla mai, continua sempre i no hi ha manera humana d’aturar-la. No hauria de ser una raó suficient per no fer-ne més?.

Catalonia is not Polonia

Avui per la tarda, al canal de TV espanyol de 24 hores han comentat un desgraciat accident que ha passat aquest matí a Tarragona. Fora de la gravetat de l'accident, el periodista ha comentat la notícia referint-se a Polònia, en comptes de a Catalunya, com el lloc dels fets. M'ha cridat l'atenció, per què quina importància ha de tenir una notícia d'un accident de trànsit polonès a Espanya?. El pitjot del cas és que mentre explicava el fet, la mateixa notícia sortia escrita amb la paraula Polònia. Lamentable. Espero que algú prengui partit sobre això.