Les ajudes a l’automoció: el pla 2000eNo m’ha agradat gens la manera com ha sortit el debat sobre les ajudes al sector de l’automoció. No només a Catalunya, malgrat que en aquest cas la meva preocupació és singular. No m’esperava una ajuda de caràcter progressista, crec que no entra en els esquemes econòmics actuals, però sí que m’esperava que les ajudes tinguessin un element restrictiu de caire més social.
Els arguments que he sentit per defensar la posició contrària, els que fan referència, principalment, al nivell d’emissions de CO2 em semblen del tot poc encertades, malgrat poder tenir raó, la seva raó. L’argumentari que m’hagués agradat sentir hauria anat en una direcció més social, per exemple, criticar que es permetin aquestes ajudes per la compra de cotxes de luxe, limitar-les a un màxim de 24.000 euros. Per sobre d'aquest preu subvenciones els extres: equip de música wai, les llantes, el dvd o fins i tot l'aleró. No s’entén que la meitat de la població catalana guanyi menys de 30 mil euros l’any i que en canvi es subvencionin cotxes que valen 60 mil. Bé!, sí que s’entén, però no és una fórmula gaire social. L’ampliació a les furgonetes pels autònoms és una bona idea, i ajudar a les motocicletes també, però em sembla una mica contradictori quan fa poc més d’un any se’ls va pujar l’impost per emissions de CO2 que prèviament se’ls havia reduït, encarint el preu de les motocicletes considerablement.
No sé si s’ha de subvencionar a qui es compra un cotxe o a qui no arriba a final de mes, però aquesta és una altra qüestió.
