A Carles Puigdemont, alcalde de Girona
Benvolgut senyor alcalde,
Aquest matí he llegit,amb una certa estupefacció, que algú li ha clavat una puntada de peu i que aquesta persona portava una enganxina de CCOO. Immediatament he fet algunes trucades perquè em confirmessin si això era no cert. Les meves fonts, li haig de dir de confiança, m’han comentat que aquest fet no l’havien vist i que per tant no en podien dir res. Evidentment, els meus companys de sindicat han condemnat l’ús de la violència i s'ha refermat en el respecte a la institució que vostè representa. Un cop a casa he mirat les notícies (per internet) i he visualitzat el recorregut que ha fet amb l’empara de les càmeres de TV3 i d’alguna altra persona que intentava estalviar-li el mal moment pel qual estava passant.
No li diré que ser alcalde no tingui els seus inconvenients, però ha d’entendre, sense intentar justificar cap acció violenta vers ningú, que els ànims, senyor alcalde, estan molt crispats, que no es pot fer estrènyer tant el cinturó a la gent i que la política de fer pagar sempre als mateixos comporta, més enllà de la desafecció política i el descontentament, una temible descohesió social i un preocupant malestar que fa del conflicte social, el resultat de les penúries que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país pateixen esdevingui els primers esglaons de la desesperació. I la única manera d’atur aquest malestar és fent polítiques socials ordenades que combatin les diferències socials i l’exclusió, cosa que no sembla estar en cap agenda dels polítics que avui (molt legítimament) ens governen. Per cert, les ocurrències del senyor Torremadé sobre la immigració no ajuden gaire, millor dit, alimenten invents com PxC. Així doncs, senyor alcalde, no s’estranyi si la gent el xiula pel simple fet de ser l’alcalde de Girona, s’haurà d’acostumar.
La política també s’ha convertit en una eina agressiva en contra de la població (només cal veure les retallades en sanitat, educació i un llarg etcètera que ara no relataré) i ara, malauradament, la gent comença a prendre aquesta accions intransigents que algú els ha ensenyat. No vull excusar a ningú. La violència no pot ser tolerada.
Ser alcalde, com ja comença a veure, no és només prendre decisions i festejar-les, sinó també ser capaç de passejar-se lliurement per la seva ciutat sense que ningú li pugui entorpir el pas, i en tot cas, sempre amb la possibilitat que es pugui defensar ideològicament parlant amb l’ús de la paraula. Quan això no sigui així voldrà dir que alguna cosa està passant i que això no funciona. És una mera reflexió personal.
Tornant al tema de les imatges. No sé perquè s’ha fitxat en CCOO i no en la UGT. Vostè sap que una imatge val més que mil paraules. Estic segur que CCOO no permetria mai una acció d’aquest tipus. Sempre té la possibilitat d’emprendre accions penals en contra dels seus atacant.
Sàpiga també que si mai ens trobem per Girona el saludaré tant atentament com he fet sempre.
