dissabte, 11 de juny del 2011

Darth Zapatero: el costat obscur de l’esquerra.-

Que l’esquerra governant ja no és el que era no és cap secret. Si fos socialista sentiria vergonya de ser-ho i em donaria de baixa del partit i fins i tot de la condició de votant. Qui votarà a un succedani de la dreta quan puc votar a la dreta pura i dura d’aquest país?.
Després de la darrera decisió del govern socialista d’abaratir encara més el acomiadaments, de no només abaratir-los, sinó de fer-los molt més fàcils que ara; després del seu innecessari decret-llei sobre la negociació col·lectiva, ni un Rubalcaba convertit en superman pot aturar l’arribada de la dreta, que per complicar les coses més, encara és pitjor que la dreta de l’esquerra que ens governa.
El futur es presenta complicat. És decebedor veure com l’esquerra s’ha venut al capital i com els poderosos, qui realment governen aquest país, s’estan sortint amb la seva amb una facilitat que posa el pèls del punta de qualsevol amb una mica de seny.
Aquí ens hem fabricat el nostre propi psunami. Sembla que per ser europeus hem de demostrar que som més de dretes que ningú, no sigui que els qui diuen portar les regnes d’aquest país de panderetes, es quedin sense les engrunes que els hagin pogut prometre des d’alguna multinacional.
Cal que ens organitzem i bé. El moviment dels indignats ens han regalat una mica d’esperança, però poca cosa més. La prova: Espanya en mans del PP i Catalunya en mans de CiU. La dreta ha tornat riallera i salvatge i l’esquerra més o menys organitzada es baralla per qüestions completament intranscendents.
Els ciutadans i ciutadanes necessitem, més que mai, un punt de trobada on fer-nos forts, on poder defensar-nos dels poderosos de veritat. La política també està a les seves mans, és un centre de poder i de riquesa, personal i col·lectiva. Què us haig d’explicar!. Per un lleó com jo, les coses no pinten bé, i això que sóc una persona optimista!.
Que la força ens acompanyi!

diumenge, 5 de juny del 2011

Notas desde la oscuridad II y final.-


El capitalismo es también un sistema de valores afincados en nuestras cabezas. El uso del lenguaje por parte del sistema legitima sus propias actuaciones. La izquierda tampoco ha sido capaz de crear un lenguaje alternativo. Asistimos a una política regresiva del sistema. La cara bondadosa del capitalismo se está acabando a marchas forzadas. No hay límites frente a la debilidad de las democracias, por eso actúa con tanto descaro.
Habrá que inventar nuevas formas de organizarnos, de hacer política, desde la diversidad y la transparencia. Si todo esto sirviese para algo más que las reflexiones particulares, ya me daría por satisfecho.

Españistán, de la Burbuja Inmobiliaria a la Crisis (por Aleix Saló)