Henri Cartier-Bresson: "l'ull d'un segle"

Aquest matí he anat a veure l'exposició "Henri Cartier-Bresson. Fotògraf", al carrer Sèquia, núm. 5 de Girona i m'he dut una petita decepció. No ha estat fruit ni de la qualitat de les fotografies, ni de la seva temàtica, ni del lloc en qüestió, ni de la capacitat de l'autor, no, res d'això, la meva decepció ha estat pel volum, bàsicament perquè representa un petit tastet de l'obra d'un home que captava com pocs la realitat a través de la seva càmara i jo m'esperava més. Així que l'exposició m'ha quedat curta i ho haig de dir: si et conviden a veure una exposició d'un fotògraf tan important no es pot escatimar en el volum de l'exposició. S'ha de dir que la sala tampoc dona per a molt més, tot i ser una bona sala d'exposicions, però no es pot il·lusionar al personal i després deixar-te amb aquest regust a la boca. Potser a vosaltres us semblaran que són moltes les 124 fotografies exposades, però de veritat que no és així. I una altra cosa, a la sala li manquen algunes cadires per poder-se asseure i contemplar, pensar, vaja, disfrutar de les fotografies. I ara si em preguntessiu quina és la fotografia que em duria a casa ho tindria difícil, però segurament escolliria "meeting". Si voleu saber quina és només heu d'anar a veure-la (us confessaré que no l'he pogut trobar a internet).

Els amants de Lilith

Ahir vaig tenir la sort de poder sentir en directe a la Lídia Pujol al Teatre Municipal de Girona. Tota una sorpresa de posada en escena. Tota una sorpresa la qualitat dels músics, tot un regal per la ciutat de Girona.

Conta la nostra mitologia que Lilith va ser la primera esposa d'Adam al Paradís. Ella, com Adam, va ser creada amb argila, però la seva naturalesa lliure la va fer insubmissa davant el seu marit qui la va rebutjar com a dona. El Déu jueu la va condemnar fora del paradís i a l'oblit, deixant pas a una nova muller: Eva.

Se la va considerar símbol del dimoni femení i segons l'astrologia és el símbol de la lluna negra, fent referència als desitjos més obscurs i sinistres, aquells que es mantenen ocults i reprimits. Ella és la figura de les experiències més doloroses de la humanitat, aquelles que per la seva crueltat i les seves característiques han perdurat en el temps.

La Lilith de la Lídia Pujol és la cara i creu de tot això. No representa a la dona forta i valenta que viu lliure, perquè canta la seva soledat i indefensió, sinó més aviat a la dona ultrajada, sumbissa, maleïda. També conjuga, amb un exquisit sentit de l'humor, un cant especialment sensible a la mort i a la figura, a vegades despiadades, de dones desesperades que han fet del seu patiment un clam i de les seves accions cançons, d'aquelles més pures que encara conserva la tradició oral catalana.

Des del meu punt de vista, la Lídia Pujol és avui la cantant més rellevant del nostre país. És una veu explèndida, produnda i neta que envaeix les fronteres de les nostres percepcions. Domina la veu i fa amb ella el que vol, i tot i així, encara li queda molt camí per fer, però de ben segur que aviat, si no ho és ja, es convertirà en una de les veus més importants del món de la música.

I tornant al seu espectacle: simplement dir que és magnífic. Això sí, ningú no pot esperar d'ell que sigui alegre, malgrat els esforços de la pròpia cantant en la seva capacitat interpretativa perquè no se'ns faci massa trist.

Tot un goig per les orelles i alguna cosa més ...

La Girona Banda Band

La GBB actuarà el proper dissabte 3 de novembre a les 12 h. del migdia al punt de trobada de la Rambla de Girona. En aquesta ocasió actuarem amb la banda d'Ablitas (Osca).

La GBB és una banda peculiar, tot una miscel·lània d'edats, de músics amb diferents coneixements, en fi, una aventura dirigida pel mestre Lluís Yeras i promocionada per l'Escola Municipal de Música de Girona.

A aquestes alçades ja comencem a sonar, i de quina manera!. Tot i que encara ens falta una mica per arribar a ser el que ens hem proposat: una vertadera banda simfònica. Tot un repte!