dijous, 22 d’abril del 2010

Sota les cendres del volcà.-

La culpa la té el volcà. No sabíem perquè, però la pressió amagada de la lava ha fet que tot s’enrareixi una mica. Zapatero defensa que el Tribunal Constitucional ja està bé com està, i només aixeca un “mea culpa”. A Madrid, tan “castiza ella” no deixen anar a l’escola a una alumna per portar un mocador al cap, es veu que s’han oblidat del cuplé, i el que és pitjor, l’acte valent i solidari d’unes companyes de classe, és també castigar, així és com s’educa en algunes escoles?, no m’estranya que els jutges estiguin acollonits després de veure com es tracta a Garzón. Mubarak, feixista israelí, no dubta en ordenar que als manifestants palestins se’ls dispari amb foc real,. Les companyies elèctriques diuen, pobretes elles!, que per anar bé s’ha de pagar un 20% més en la factura de la llum i que les energies alternatives no serveixen per a res (això fins que elles no les controlin, és clar!). A Catalunya l’Estatut sembla “can pixa” i perdoneu l’expressió. El poble català no té opinió, Visca la democràcia!. En Miret encara córrer lliure pels carrers de Barcelona després d’haver robat més de vint milions d’euros. En Matas, que només tenia 300 euros al banc, resulta que en 24 hores pot aconseguir 3 milions d’euros. El cas Gürtel no és sobre la corrupció del PP, encara que tots siguin alts dirigents d’aquest partit hereu del franquisme. El papa de Roma no afronta els casos de pederàstia que ell mateix ha anat amagant des de les seves responsabilitats eclesiàstiques. En Narcís Serra elogia a Samaranch i muntem un escenari propi d’un cap d’estat (i això que estem en temps de crisi). El Departament d’Educació retalla, d’amagatotis, més de dos-cents llocs de treballs dels serveis educatius (què no farà la Generalitat en altres departaments?). Ja no ens recordem d’Haití, de Filipines, d’Amèrica Central, d’Àfrica, del Sàhara. Tampoc sembla que passi res que l’empresa Marsans, del cap de la patronal espanyola, Díaz Ferran, no faci cas de la prohibició de vendre bitllets d’avió (és que això de les lleis no deu anar per ell).
Està ben clar: la culpa és del volcà. Per això haurem de pagar a les pobres companyies que durant aquests dies no han pogut volar. Suposo que les companyies d’assegurances no estarien d’acord que haguessin aixecat el vol, els passatgers, crec, tampoc. I mentre, en un món capitalista, uns perden diners i els altres guanyen, però quan no agraden les regles del joc, aleshores hem de cridat a la teta de l’Estat perquè ens doni de mamar per garantir que no perdem els diners que estàvem disposats a guanyar. Ja ho hem fet en altres ocasions, amb el sector financer, per exemple, culpables, en gran mesura, d’aquesta nostra crisi, quan els havíem d’haver sancionat de per vida. Però és que això del volcà ens ha anat molt bé. Les cendres no ens deixen veure les venrgoyes”. Així, sota les seves cendres, el món continuarà sent el desastre que hem volgut que sigui.