Bettencourt i la corrupció de la democràcia.-Avui ha sortit un interessant article a “Le Monde Diplomatique”, signat per Ignasi Ramonet, que posa en dubte molts dels pilars de la democràcia europea que durant tant d’anys s’han anat construint a base de lluites i experiments polítics.
El cas Bettencourt és prou interessant. No només perquè ha estat destapat per un diari digital de dos mesos de vida (la qual cosa també fa reflexionar en totes les direccions possibles), sinó perquè ha posat de manifest la corrupció, diguem-la, d’estat, i d’alguns polítics d’etiqueta, com ara Sarkozy o Berlusconi.
Si he decidit fer-ne un comentari és perquè em sembla del tot escandalós que qui ha de conduir una reforma fiscal que ofegarà encara més als pensionistes més pobres de França sigui un polític corrupte multimilionari (com a mínim així es desprèn de les darreres informacións, “Le Monde”, Paris, juny 2010).
És possible, com diu el filòsof Marcel Gauchet, que aquest sigui el principi d’un nou moviment radical capitanejat pels exclosos de la societat i apropiat per part d’alguns interessos polítics, que acabi per traspassar la línia de la “normalitat”, és a dir, que sempre en temps de crisi, en algun moment, es promouen canvis i tensions des de tots els punts de vista i la Història ens diu que, no sempre, els moviments acabin afavorint a les classes benestants i que sempre hi ha algun gruo que se n’aprofiti.
La situació de corrupció no és única de França, Itàlia o d’Espanya (cas Gürtel, per posar un exemple, Camps, etc.), també el Regne Unit es practica la confusió entre el càrrecs públics i els beneficis privats. La llista, desgraciadament, seria molt llarga, potser, millor, seria començar per aquells països que no en tinguessin, però, seria capaç de trobar-ne?. Millor no provar.
Diu Ramonet que “a escala internacional, la corrupció arriba avui, en l’era de la globalització neoliberal, a una dimensió estructural”, però jo crec que la corrupció, i així ho podeu comprovar repassant la història contemporània d’Europa des del segle XV en endavant, ha estat sempre present en el panorama polític. La pregunta que em faig avui és la següent: per què un empresari es dedica a la política?, perquè un polític d’alt rang acaba treballant en una multinacional o en una entitat financera?. Diu que la corrupció és un pilar bàsic del capitalisme, i m’ho crec.
Segons José Vidal-Beneyto, “La corrupción de la democracia” (Catarata, Madrid, 2010), “les principals forces polítiques, en plena harmonia mafiosa, es posen d’acord per estafar als ciutadans, es produeix un descrèdit de la democràcia, una repulsa de la política, un augment de l’abstenció, i el que és més perillós, un augment de l’extrema dreta”. I acaba: “el govern es corromp amb la corrupció, i quan hi ha corrupció, la que es corromp és la democràcia”.
