Marcelino Camacho i "la Marcelinus” (qui ho havia de dir!).-

Avui ha sortit als diaris una notícia curiosa que val la pena comentar, perquè és del tot inusual que un dirigent sindical, i menys de CCOO, sigui notícia de nou, ara que fa poques setmanes de la seva mort.
No explicaré qui era en Marcelino Camacho, a internet es pot trobar tota la informació que es vulgui, m’interessa de la notícia tres qüestions: la primera el fet de l’èxit d’un petit taller garrotxí en confeccionar la seva ja clàssica, per no dir antiga (ara renovada), jaqueta Marcelino.
Aquest petit taller olotí semblava estar sentenciat a mort, fins que van tenir la idea de recuperar “la Marcelino” (de moda cap allà els anys 60 i 70 del passat segle –jo mateix vaig tenir-ne una de color gris).
La segona que el projecte “Marcelinus” , que esdevé modèlic perquè part dels seus beneficis es dedicaran a projectes solidaris de la Garrotxa, es farà amb fil italià, el que li donarà un caire més senyorial, però a més a més, la Marcelimus serà teixida amb llanes provinents del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, que amb el projecte d’introducció de l’ovella “xisqueta” (una ovella en extinció). Es veu que és una llana de molt qualitat, això sí, una mica basta de tacte i que per això portarà un folre de polar.
I la tercera: el taller donarà feina a dones amb perill d’exclusió social, dones de més de 50 anys d’edat sense feina. No és doncs una bona notícia per partida múltiple?

Els castellers: Patrimoni de la Humanitat.-

Permeteu-me una tonteria. Ara que els castells han estat declarats com a patrimoni cultural de la Humanitat, crec que tenim un problema: a partir d’ara quan es descarregui o un castell o no es pugui muntar s’haurà de multar a la colla que ho faci, perquè no es pot desfer ni malmetre un patrimoni cultural de la Humanitat. És una ximpleria, sí, però té el seu sentit. Ho sento, peró algú ho havia de dir!

Les enquestes electorals.-

Tothom, més o menys, coneix el valor de les enquestes com a indicadors d’una possibilitat de resultats electorals. La lectura que facin els partits d’elles depèn de moltes circumstàncies. En l’actualitat sembla que totes venen a dir el mateix: caiguda del PSC i ERC, en menor percentatge ICV, manteniment del PP, possible entrada de Reagrupament i manteniment o augment de Ciutadans davant d’una espectacular majoria de CiU.
Pel poc que sé, els partit ja han començat a fer una lectura dels enquestes aparegudes fins avui. Una de les primeres conclusions que es destreu és que el PSC dona la culpa de la seva caiguda al Tripartit, ERC al PSC i ICV a tots dos (ERC i PSC), també està el tema de l’abstencionisme com a mal particular, que no real, que fa que un partit, fins i tot, pugui tenir més rendiment en escons que amb una major participació ciutadana.
Des del meu modest, i segurament equivocat,punt de vista, la desfeta del PSC no es deu al Tripartit, sinó a la mala gestió de govern, posem per exemple al sr, Maragall en Educació. I no és que el Tripartit ho hagi fet tot malament, que va!, crec que ha fet coses molt be fetes. ERC ha demostrat que no té maduresa per a estar al govern, amb les seves anades i tornades, i ICV ha tingut un immerescut protagonisme en temes tan candents com els bombers o els mossos d’esquadra. A Girona, per cert, crec que el cap de llista, en Joan Boada, ha estat una equivocació, i pel que sento és possible que sigui un dels diputats que caigui com a parlamentari. El PP també s’ho ha de fer mirar, si no és capaç de menjar-se els votants de Ciutadans es pot donar més que satisfet amb mantenir la seva representativitat, pel meu gust haurien de quedar-se entre 0 i 3 diputats, com a molt, però no es tracta de gustos.
Un element a considerar és com s’han formulat les candidatures. Fora d’algunes excepcions, les llistes estan plenes de gent desconeguda que no se sap qui són ni a qui representen. Unes llistes obertes, com al Senat, potser ajudaria a combatre l’abstenció, sense qüestionar als patits ni els seus candidats, però he sentit molt allò de: jo no voto perquè fulanito o fulanita són uns impresentables i que si poguessin votar a les persones en concret s’animarien a votar amb més convicció.
Sé també que quan s’acabin les eleccions tots hauran guanyat, uns perquè esperaven menys i altres perquè no esperaven tant, la qüestió és com ens deixen a nosaltres, els ciutadans, que veiem estupefactes com els partits no han entès absolutament res del que ha passat en el procés electoral.
En fi, com que res no arreglaré, que sigui una festa per a tothom i no tinguem la sensació d’anar a votar al cementiri del poble.
I no oblideu-vos d’anar a votar!