ull de verècula

Riudellots, la llard d’infants i el polígon industrial
A vegades hi ha notícies que intenten emfatitzar les bondats sense adonar-se’n de tots els perills que s’amaguem darrera d’elles. Això és més preocupant quan es fa evident el desconeixement de les conseqüències d’algunes accions de govern, en aquest cas d’una administració molt propera i sensible a la ciutadania en general: l’Ajuntament de Riudellots.
L’alcaldessa d’aquest municipi diu que estarà a l’avantguarda de la responsabilitat social. Res més lluny. La responsabilitat de les empreses, diferent a la responsabilitat dels Ajuntaments, no és, precisament, ajudar a acomodar els seus interessos davant de les necessitats dels treballadors i treballadores. Quan una empresa vol controlar, fins i tot, on són les criatures dels treballadors no és pot dir que sigui una pràctica responsable.
També afirma que va en línia amb la Llei d’Igualtat. La veritat, no sé com?. La Llei d’igualtat parla d’anivellar les diferències entre homes i dones i no pas de perpetuar-les. Si nosaltres aceptessim que cada empresa o cada polígon tingués la seva pròpia llar d’infants estaríem condemnant-nos a la discriminació social, no només per raó de gènere sinó per raó de nivell dalarial i/o professió. Estem fent llars d’infants només tenint en compte el fet de treballar en aquell determinat polígon. Això és simplement anar en contra dels valors de la cohesió social, distribució de la riquesa i la igualtat d’oportunitats.
L’alcaldessa té clar que aquest és un nou model social de l’Administració i estem d’acord, però per equivocat. L’Administració no pot actuar, ni fomentar, ni alimentar iniciatives que vagin en contra dels interessos dels qui vol representar, que són el conjunt de ciutadans i ciutadanes, també la mainada, del seu municipi.
Diuen els representants dels empresaris que és una iniciativa d’avantguarda, però s’obliden que aquesta és la iniciativa de les antigues colònies tèxtils del segle XIX. Ningú no es pregunta perquè estan tan interessats els empresaris?. Doncs està més clar que l’aigua. L’horari de la llar d’infants s’adequarà als horaris de treball de les empreses. On són els drets dels infants?.
Amb això no vull dir que no s’hagi de fer una llar d’infants, al contrari, només dic que fer passar una iniciativa empresarial com a una solució avantguardista és una aberració. L’Ajuntament ha de crear places escolars de 0 a 3 anys destinades a cobrir les necessitats del seu municipi, però mai jugar la carta dels interessos empresarials i després presentar-ho com un bé social. Les solucions paternalistes són la mare dels conflictes i les discriminacions. Què passarà quan un nadó es posi malalt i l’empresari alerti que no està justificada l’absència de, segurament, només la mare treballadors, perquè ja està ben atès a la llar d’infants del costat del centre de treball, o que li dona permís però només per anar a veure com està, o que només li deixa trucar per telèfon, o que pot allargar la seva jornada de treball perquè l’horari de la llar d’infants és de 8 del matí a 7 de la tarda, etc. Després els mateixos empresaris es queixaran de que els treballadors i treballadores del futur, aquells que ara hi seran a la llar d’infants, tinguin problemes de conducta, estiguin estressats o no siguin responsables. Tothom ho sap, la base del coneixement és la felicitat. Els treballadors i treballadores també en tenim dret, no només hem de treballar. Evidentment també tenim obligacions. La llàstima és que encara necessitem menjar, dormir, viure una mica, tenir fills ...