ull de verècula

El tupé d’en Mario Monti
No diré res que la gent no hagi conegut abans a través dels mitjans de comunicació. La reunió de dimarts passat a la subdelegació de Govern ha anat a millor, sobretot per les infrastructures facilitades als i les assistents i per la comitiva (a part del subdelegat del Govern i el delegat de Govern de la Generalitat: un secretari d’estat, un director general de la Generalitat, el de les Elèctriques d’Espanya, representants del Govern francès, etc.). Ha millorat perquè ens van oferir la possibilitat de connectar-nos a un aparell de la traducció simultània (francès-català). Fins ara portaven un traductor que a cau d’orella li anava traduint a en Monti als qui no es dirigien a ell en francès, perquè a Girona encara queda gent que sap utilitzar aquesta llengua (no sigueu, si us plau, malpensats), i ens van obsequiar amb un interessant power point transmès des del canó més gran que he vist mai, el qual escalfava l’ambient com una estufa. L’espai continua quedant-se petit, les cadires dels convidats menys il·lustres continuen sent unes de ben incòmodes de PVC (no sé si s’escau a una estratègia concreta) i fins i tot l’aire condicionat va ser insuficient per aquella colla de persones que, per sort, i tinc un nas molt fi, puc certificar que eren persones que practiquen l’art de la netedat i la bona presència.
Suggeriria, de cares a l’estiu, engegar abans l’aire condicionat i facilitar una mica d’aigua als assistents (unes pastetes i un cafè, o refrescs ho trobaria massa agosserat, però es podria estudiar).
L’escenari, en resum, es podria descriure de la següent manera: a un costat els partidaris de la MAT (no cal dir qui eren) i a l’altra banda el contraris. Una anècdota: en el grup dels partidaris es va colar una infiltrada (jo crec que per equivocació es va seure on no tocava).
Abans de començar l’acte formal van treure a l’”espanta periodistes”, una figura que s’encarrega de fer fora als mitjans de comunicació amb insistència i devoció.
Les conclusions de la reunió ja les coneixeu. Només m’ha sobtat un parell de coses: la primera, que en Mario Monti va dir que racionalment i des del punt de vista i els criteris que determina la N-1 (que desconec) la interconnexió no estava justificada, sempre sengons l’informe, per després treu una colla d’argument per justificar-la, aquells que sí que han sortit als mitjans de comunicació. En aquest punt us faré una confessió per evitar malentesos: jo vaig ser un dels que va prescindir de la traducció simultània i sempre hi ha la possibilitat de que fos l’únic que ho hagi entès així. Encara que no ho crec. El que està clar és que no hi ha cap estudi sobre les necessitats energètiques a nivell local ni tampoc a nivell de Catalunya.
La segona qüestió que em va cridar l’atenció va ser el tupé del sr. Mario Monti. Creieu-me: espectacular, quasi com la caricatura d’Elvis amb el nostre representant a l’Eurovisió: en Txikiliquatre.
La propera vegada que torni a Girona, fixeu-vos-hi.