Francesc Sanuy, advocat, exconseller de la Generalitat amb CiU i antisindicalistaSegurament és el que està buscant. Que algú el contesti. Però com que el meu bloc el mira poca gent , crec que em puc permetre el luxe de comentar la desafortunada entrevista publicada avui al diari Avui. Entrevista que tampoc no ajuda ni al periodisme professional ni al sector, i molt menys a la qualitat de la premsa escrita.
És una llàstima que el talent es perdi amb coses com aquestes. En tot cas m'ha molestat llegir l'entrevista, plena de frivolitats. Cadascuns dels arguments que ha utilitzat són realment fàcils de rebatre, no gastaré ni una línia en fer-ho. Crec que no s'ho mereix (a part que estic segur que és plenament conscient de les barbaritats que ha dit).
Aquest senyor fa ús dels més suats tòpics contra els sindicats dels corren nostre país, sota un únic impulsor: carregar-se, com sigui, la imatge dels sindicats i enervar a la raó única unes opinions alimentades amb farses de circ i mentides de cafè de tres rals.
A l’entrevista es permet el luxe de defensar a José Antonio (feixista conegut) i a afirmar, amb difamacions, que els sindicats no fan la feina que han de fer. Ha dit coses tan greus que em sembla que algú dels sindicats faria bé en estudiar si són motiu de delicte.
Fa afirmacions xenòfobes i s’inventa tot tipus de coses que desconeix, i si coneix menteix descaradament , tot intentant fer-se l’interessant. Arriba al seu més gran grau de cinisme quan es permet, fins i tot, el plaer de criticar l’etapa en què ell era conseller de la Generalitat amb el govern de CiU. Aquest senyor o és un impresentable que només busca, amb la seva demagògia barata , un petit espai de complaença personal que no fa cap bé al periodisme en sí, ni al diari ni a la opinió pública o un provocador.
Ni us recomano que busqueu l’entrevista. És del tot penosa, creieu-me! (ara, si us voleu cabrejar .....???
Aquest senyor fa ús dels més suats tòpics contra els sindicats dels corren nostre país, sota un únic impulsor: carregar-se, com sigui, la imatge dels sindicats i enervar a la raó única unes opinions alimentades amb farses de circ i mentides de cafè de tres rals.
A l’entrevista es permet el luxe de defensar a José Antonio (feixista conegut) i a afirmar, amb difamacions, que els sindicats no fan la feina que han de fer. Ha dit coses tan greus que em sembla que algú dels sindicats faria bé en estudiar si són motiu de delicte.
Fa afirmacions xenòfobes i s’inventa tot tipus de coses que desconeix, i si coneix menteix descaradament , tot intentant fer-se l’interessant. Arriba al seu més gran grau de cinisme quan es permet, fins i tot, el plaer de criticar l’etapa en què ell era conseller de la Generalitat amb el govern de CiU. Aquest senyor o és un impresentable que només busca, amb la seva demagògia barata , un petit espai de complaença personal que no fa cap bé al periodisme en sí, ni al diari ni a la opinió pública o un provocador.
Ni us recomano que busqueu l’entrevista. És del tot penosa, creieu-me! (ara, si us voleu cabrejar .....???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada