dilluns, 14 de setembre del 2009

Arenys de Munt, capital de la Catalunya independentista?

Després de l’allau d’informacions sobre el referèndum a Arenys de Munt, crec que s’han tret algunes conclusions del tot exagerades i fora de context. En termes objectius, els resultats no posen de manifest res que no es sabés abans. Ahir van votar 2.671 persones d’un cens que incloïa a persones de més de 16 anys. Com se sap, en cap elecció política es pot votar si no tens els divuit anys complets. A banda d’això, fem un petit repàs de les darreres eleccions en aquest municipi:

Pel referèndum de l’Estatut van votar que sí 2.424 persones, és a dir, 247 persones menys, tenint en compte que en el cens no s’inclouen persones entre 16 i 18 anys com sí que s’ha fet en aquesta ocasió. A les eleccions municipals va passar una cosa semblant: van votar 3.459 i a les europees 2.165. El que vol dir que la gent d’aquest poble va a votar més o menys en el mateix volum de persones.

Però si el que fem és buscar el percentatge dels vots guanyats pels partits nacionalistes durant aquestes eleccions, resulta que la suma d’ERC + CiU + CUP supera el 60%, quan en aquest “referèndum” només s’ha aconseguit una mica més del 41%. La diferència és que ha anat a votar majoritàriament qui estava d’acord (aquest 96%), que no vol dir que la majoria del poble estigui a favor de la independència de Catalunya, sinó que d’un cens “engreixat” de 6.515 van votar 2.671 persones i d’aquestes el 96% va donar el seu vot a favor de la independència i que 107 persones van dir que no (de les que van anar a votar). Això, en termes generals, vol dir que 2.564 estaries a favor d’una hipotètica “independència i que 3.951 persones no estarien ni interessades perquè no van anar a votar, per tant, es podria arribar a extrapolar que el no hauria guanyat.

A part de tot això, els catalans i les catalanes tenim el costum de fer un gra massa de coses insignificants. Amb aquesta Constitució que tenim és del tot impossible arribar a la independència, per tant, podrem tirar tots els coloms a l’aire que vulguem, però ens mantindrem com estem fins que no s’aconsegueixi una majoria suficient al Parlament espanyol, cosa que, ara per ara, sembla improbable, per tant, preocupem-nos per coses tangibles i reals i deixem les “entelèquies” que no estem, precisament, per llençar la casa per la finestra.

2 comentaris:

Sílvia Belío Bertomeu ha dit...

Jo em pregunto:
a- Si la falange no hagués convocat una concentració el mateix dia per manifestar el seu desacord amb la "consulta" sobre la independència, realment estariem parlant de 2500 i escaix participants?

b- quan realment es voten coses sèries, que haurien de preocupar als ciutadans, per què hi ha una participació tant baixa?

c- Que pot ser no hi ha cap altre tema més interessant o preocupant sobre el que es pugui fer una consulta a la població?

d- Realment pensem que 2500 persones és una xifra representativa de la societat catalana, i per tant val la pena tota aquesta cobertura mediàtica que se li ha donat a la votació?

e- Algú podria explicar quines serien les implicacions i les conseqüències immediates d'una hipotètica independència de Catalunya? A tots els nivells, vull dir.

Pot ser és que em faig gran...

Unknown ha dit...

Hola Silvia,

Crec que fas preguntes de molt calat. Sembla obvi que la conseqüència de la independència no ha der ser tot flors i violes, és més, crec que, en l'Europa de les Nacions i en un món sense fronteres això pot ser més problemàtic que una altra cosa.
En el cas concret d'Arenys, s'ha barrejat el tema de la Falange amb el sentiment del "català bo", com si els que no estem d'acord amb la independència de Catalunya (el que no vol dir negar-nos el dret a decidir, aconseguir més i millor autonomia, més finançament, etc., amb el que estic completament d'acord), no siguem bons catalans. Aquest supòsit és simplement senòfog. Per les altres coses, crec que les teves reflexions són molt encertades.
Gràcies de nou pels teus comentaris. Fins un altra!