ull de verècula

El patrimoni ideològic de l'esquerra (part 2: Què defineix a les esquerres?)

Un cop que queda clar que no és el mateix ser de dretes o d’esquerres, intentaré explicar la relació entre els valors propis de l’esquerra (per suposat sempre positius), en contraposició als valors de la dreta que amb tan empeny volen barrejar, per desorientació de les classes més populars i com a estratègia per a deslegitimitzar-la davant l’opinió pública. L’esquerra, en conseqüència, no pot, no és, no hauria de ser sectària, per tant, tots aquells moviments dins de les esquerres que practiquin el sectarisme ideològic no es mereixerien el reconeixement de dir-se d’esquerres No m’entretindré en posar cap exemple, segur que vosaltres ja en coneixeu. Per tant l’esquerra ha i té l’obligació de ser ètica fins a la sacietat. La transparència ha de ser la seva aliada. Però és clar que amb això no és suficient, perquè ha d’actuar sota aquestes lleis i ser rigorosament escrupulosa en el seu compliment.

La política és, o hauria de ser, la pràctica del altruisme i si la persona que s’hi dedica és d’esquerre ha de tenir en el seu haver, una llarga llista de principis i valors que la distingeix objectivament de la resta dels polítics: ha de ser una persona solidaria, tolerant, indiscutiblement demòcrata, oberta al diàleg, fins i tot de les opinions contràries, persuasiva, comunicadora, practicant d’un cert humanisme (no sempre intel•lectual sinó també del saber de les coses que passen al carrer), amant de la justícia i de la igualtat, però també ha d’estar en contra de la superba (“soberbia”), de les arbitrarietats, de les imposicions, de la cultura de la jerarquia vertical, de l’autoritarisme.

Fora d’això es distingeix de la resta perquè té un model d’Estat diferent, no centralista, sinó federalista, defensa una educació laica i separa l’Estat de qualsevol confessió religiosa; fomenta la participació ciutadana i defensa la progressivitat fiscal. No discrimina a ningú per qüestió d’origen, sexe o pensament. Lluita contra l’exclusió social, les injustícies i la pobresa. Lluita per la sostenibilitat i el medi ambient.

Ser d’esquerres és, simplement, posar-se al costat dels febles, per tant no només és una qüestió ideologia, sinó que és una qüestió de praxis.

Per acabar aquesta primera aproximació cal dir una cosa que sembla no estar de moda avui, però que per definició és obligat en qualsevol pensament d’esquerres: el nacionalisme és, per definició, contrari a les esquerres (és inqüestionable).