dimarts, 10 de novembre del 2009

Girona i les consultes independentistes

A les institucions municipals els ha sortit un dilema important: el d'afrontar un procés de consulta al marge de la legislació. A Girona, el més valent (segons es miri), ha estat el PSC, que s'ha decantat obertament per no afavorir-la; la més fàcil la d'ERC, que veu en aquest simulacre electoral una oportunitat política (caldrà veure quina lectura en fan dels resultats i l'encert o no de les seves conclusions). El dilema està servit, perquè cal exigir transparència i seriositat als promotors de les consultes per no confondre a la ciutadania en una qüestió que tendeix a barrejar el dret a l'autodeterminació amb la independència. En el cas de la independència, la cosa no té dubtes: Catalunya hauria de funcionar com un Estat i deslligar-se políticament d'Espanya, amb tot el que comporta. El dret a l'autodeterminació vol dir reflexionar i definir sobre què i com volem que sigui Catalunya, que no només vol dir sobre la possibilitat de ser independent, sinó que obre la porta a triar entre estar com estem (si fos possible) o escollir ser una federació, una regió, etc.
Crec que és fonamental no confondre a la gent i sobretot no especular sobre castells de sorra, des d'una ficció, sobre les conseqüències d'una consulta popular de difícil encaix legal. A més a més hi ha el tema de la Llei de Protecció de Dades: d'on es treurà el cens?. Però dit això, no s'ha de tenir cap por a les consultes, sempre i quan es facin amb totes les garanties democràtiques i legals, i sobretot quan vinguin acompanyades de tota la transparència i claredat del món, com crec que és necessari en aquests casos. La pregunta: està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social dins una Unió europea dels Pobles? em sembla del tot inadequada. Ho intentaré explicar en poques paraules:

a) Qui ha dit que nosaltres som una nació (algú voldrà que ho siguem, però d'això a la realitat hi ha una gran distància)
b) Barregar "estat de dret" amb "independent, crea confusió. La democràcia no es pot posar en dubte!. I encara més quan es barreja amb una falàcia: "un estat independent, democràtic i social". Sona molt progre, però estem encara en el camí d'aconseguir una europa que superi i els estat. Per què volem més estats?, el que hem de voler és més Europa. A més a més, un estat social només, sense ser un estat de dret, és molt perillós (per dir-ho suaument). Crec que es barrejen massa conceptes que poden confondre a qui s'acosti a votar amb la seva bona voluntat. I això d'"una Unió Europea dels Pobles"?, què és això?, una proclama d'intencions, suposo.
c) Per què no es fa una pregunta més curta i menys dirigista?, per exemple: està vosté d'acord amb la independència de Catalunya (és clar que seria inconstitucional, però vaja), o bé: voldria que l'Estat espanyol reconegués a Catalunya com a una nació independent?. No sé, alguna pregunta més directa, curta i clara que no pas remenar diferents conceptes que porten, sens dubte, a la confusió.

2 comentaris:

Sílvia BElío Bertomeu ha dit...

Aquesta pregunta és gairebé tan bona com la del referèndum de l'OTAN, que no sabies exactament què et preguntaven, però resultava que si deies que sí, volia dir que estaves d'acord en formar-ne part.

Jo només em faig una reflexió, de tot això de la independència: suposo que els partits que fan qualsevol plantejament independentista tenen bén definit el procés, les repercussions, el cost (no vull dir només econòmic), etc. Perquè fins ara, jo no n'he sentit res, de tot això. A mi no em cal la independència per sentir la meva indentitat (catalana, espanyola, europea...). Ni per res. Penso que hi ha coses més importants de les que preocupar-se i per les que lluitar.

Unknown ha dit...

Jo també sóc escèptic en aquesta qüestió. Dubto molt que cap qui diu que vol la independència de Catalunya hagi fet un aproximacio al què vol dir realment ls independència de Catalunya (econòmica, social, política, en defensa, en sanitat, en educació, en infrastructures, en l'administració de justícia, en el marc de relacions laborals, en les relacions amb altres estats, les fronteres, etc.)

Gràcies, de nou, pels teus intel·ligents comentaris