La Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la reforma laboral.-Fa mesos que sembla evident que l'espassa de Damocles del constitucional està a punt de caure sobre el nostre Estatut d'autonomia. Com que tothom sembla que ho veu venir s'ha iniciat tot un seguit de declaracions a favor de l'Estatut com a un intent de darrera hora d'influenciar sobre la sentència i apaivagar les seves conclusions, però no sembla que això tingui gaires perspectives de solució a curt termini. Demanar la dimissió del Tribunal Constitucional està molt bé, però dubto molt que ho facin.
El problema de la desligitimacions polítiques, quan les decissions democràtiques que prèn un poble són qüestionades per estaments de dicífil autonomia política, és que deixen amb el cul a l'aire, no només a la classe política en general, sinó també als ciutadans i ciutadanes que hem anat a refrendar en un referèndum una cosa tan important com les lleis que han de regir el funcionament de les institucions i de la vida social catalanes.
Això ens passa perquè hem arribat a un punt en que la nostra Constitució Espanyola ja no ens serveix com a norma suprema, ni el Constitucional té la independència que hauria de tenir ni té cap legitimació moral per a imposar-se sobre una consulta popular democràtica i legal com són les decisions preses al Parlament català, les Corts espanyoles i la ratificació per referèndum com disposa la Llei. Per tant, si aquest fràgil equilibri d'interesos no funciona, allò que hem de fer, sabent sobre la seva dificultat, és canviar la Constitució, no només reformar-la, sinó posar-la al dia en temes tan importants com el dret a l'autodeterminació, les senyes d'identitat, la Corona, la financiació, etc.
I aprofitant les reformes, ara que el Governador del Banc d'Espanya torna a fer de cap de la patronal espanyola demanat una reforma laboral, el que hauria de fer el Govern espanyol és destituir-lo per fragant incapacitat per a dedicar-se a fer de banquer i dedicar-se a fer pseudo política, abandonat la seva responsabilitat de controlar la banca d'aquest país. Però dit això, no podem fer una reforma laboral en plena crisi, perquè les conseqüències ja sabem quines són: major desprotecció, més desregulació, abaratiment de l'acomiadament, pèrdua de drets socials, etc., que és el que realment busca la dreta (espanyola, europea i mundial) que governa a cop de talonari i de control sobre els mitjans de comunicació i informació.
Per tant, menys reforma laboral, més persecució del frau fiscal, començant pel sector de la construcció i acabant per les administracions, més Estatut de Catalunya i una nova Constitució adequada als temps actuals, lluny de la herència post franquista que encara perdura en tot el text constitucional.
1 comentari:
Jo continuo pensant que en un referèndum en que ha anat a votar el 49% de la població no es pot ratificar res. El 51% de la població amb dret a vot ha dit clarament que no li interessa l'Estatut; i dels que han manifestat la seva opinió, un 20% han dit que NO i un 5% han votat en blanc. Si sumem tota la població amb dret a vot i agrupem els NO explícits, les abstencions i els vots en blanc (una latra manera de dir que no s'està d'acord), resulta que només el 36% de la població diu Sí. Això vol dir ue el 63% ha dit No.
Completament d'acord en la reforma de la Constitucio. Va fer el seu servei en el seu moment, però ja li toca una bona repassada.
Publica un comentari a l'entrada