Defensant al jutge Garzón defensem la nostra democràcia. Quina vergonya de país!Qui encara defensa que en aquest país es va fer una transició modèlica no sé quina cara li quedarà ara que el jutge Luciano Varela ha fet cas de les acusacions de la Falange Española de las JONS i del col•lectiu ultradretà Manos Límpias contra el jutge Garzón per prevaricació.
Seguint els mateixos arguments, no s’hauria d’investigar a Varela per defensar a la Falange?, i ja posats, no s’hauria de demanar la dimissió del Tribunal Suprem?.
Tothom ha de ser conscient que aquest no és un atac exclusiu al jutge Garzón, sinó que va molt més enllà: és una bomba a la línia de flotació de la nostra feble democràcia.
No cal dir que som la vergonya d’Europa, som la cara esperpèntica d’un passat que no cessa de fer-se present, amb un feixisme iracund que continua mantenint quotes de poder que no hauria d’haver consolidat mai. Ens cal una revisió del nostre sistema democràtic i de les nostres legislacions. No podem continuar amagant el nostre passat per por a una hipotètica revolta popular, la llei del silenci no ha funcionat com alguns s’esperaven. Cal recordar què van fer perquè no torni a passar, com han fet els alemanys amb el seu passat nazi i com a fet Itàlia amb seu passat feixista. Som la vergonya d’Europa!.
És importantíssim que l’ultra dreta d’aquest país sàpiga que no tenen més crèdit. El cas Gürtel és una prova més de la nostra realitat, o un altre: com és possible que un defraudador, com en Matas, aconsegueixi com si res 3 milions d’euros?, doncs està més clar que l’aigua! Qui té tants diners dedicant-se a la política?. A les proves em refereixo.
Crec que és el moment de defensar la nostra democràcia, això d’en Garzón es podria considerar com una apologia de la violència sobre el sistema jurídic espanyol. Com deuen de riure els postfranquistes!. Hem de sortir a defensar els pilars del nostre sistema polític i social com si es tractés d’un cop d’estat, perquè si al final guanya la ultradreta, com explicarem que hem de confiar en la justícia?. No em veig capaç d’explicar-li als meus fills que hem de confiar en un sistema judicial on els Millets i els Camps campen lliurement pel carrer després d’haver robar milions d’euros i els que han robat quatre duros els hi cauen 20 anys de presó, o que un jutge va ser condemnat per defensar la Llei de la memòria històrica i que els qui van trair els resultats d’una democràcia, la República, van continuar colpejant la nostra societat setanta anys més tard i en trenta d’aparent democràcia. No ha de ser possible, és una gran decepció i ha de ser una gran preocupació per a tothom. Com és possible que després de tant de temps la Falange torni amb les seves i un jutge els defensi?. Són aquestes coses les que em fan sentir vergonya d’aquest país.
No amagaré la meva opinió sobre que la transició no va ser tant modèlica con alguns ens han volgut fer creure. La meva mare es va quedar orfe als dotze anys perquè els colpistes feixistes del general Franco el van assassinar, com a tants d’altres. Encara no sabem on va morir. No és en defensa del jutge Garzón, és en defensa de la democràcia espanyola!. Recuperar la nostra memòria és molt més que un recordatori d’una guerra, és el reconeixement del que van fer qui va guanyar-la, molts d’ells encara vius, i com es veu, en llocs de decisió i de poder.
Comparteixo la idea de la mobilització ciutadana, que tothom surti al carrer a defensar-nos dels atacs de la ultra dreta espanyola. Hem de sortir, perquè sinó això córrer el perill d’anar vertiginosament cap a enrere. No podem ser uns mers espectadors, hem d’actuar, civilitzadament, però actuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada