ull de verècula

És Espanya el país més avançat d’Àfrica?

Espanya té molts interessos als països africans. En els darrers cinc anys, les exportacions espanyoles amb aquest continent s’han incrementat un 12%. Els principals destins dels productes espanyols han estat, per ordre d’exportacions, el Marroc, Argèlia i Egipte, seguits de Tunisia, Sudàfrica, Egipte, Líbia, Nigèria i Guinea Equatorial. Sembla significatiu que totes les CCAA espanyoles exportin a algun dels 54 països africans. El 74,4% de les nostres exportacions es fan al Nord d’Àfrica (Marroc, Argèlia, Egipte, Tunísia i Líbia). Catalunya és la CCAA més exportadora de vehicles al continent africà (font: Govern de Canàries) Espanya és el primer país del món que més municions ven a l’Àfrica (segons citen: Greenpeace, Intermon Oxfam i Amnistia Internacional). I entre aquestes municions es venen obussos com si fossis cartutxos d’escopeta, segons ha denunciat l’Escola de Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona). La llengua espanyola és oficial a Guinea Equatorial i bioficial a la ciutat gabonesa de Cocobeach. L’espanyol es parla força al Marroc i al Sàhara Occidental i s’estudia en molts països africans. Nosaltres, com a país, tenim territoris a l’Àfrica, com ara les Illes Canàries, al nord-oest d’`Àfrica, o Ceuta i Melilla, al nord d’Àfrica, i també el Sàhara Occidental, que segons una resolució (encara vigent) de l’ONU de 1962, som la potència administradora d’aquests territoris fins al seu referèndum d’autodeterminació. Dit tot això, som o no som un el país més avançat d’Àfrica?. Sembla evident que sí. I com que això de les fronteres naturals no tenen gaire sentit (només cal pensar en Ceuta o Melilla), podem continuar afirmant que l’Àfrica comença en els Pirineus. I si no només cal pensar en DIF, en les retallades dels serveis públics, en la corrupció financera i política, en la desafectació dels ciutadans i ciutadanes espanyols, i en tantes coses, que requeriria un llibre per a explicar-ho. Potser no estareu d’acord, però Àfrica comença als Pirineus. Per cert, a la Nacional II, en una caseta abandonada per les abandonades obres del desdoblament de la Nacional II per les terres gironines diu (d’anada i tornada): wellcom to Afrika! (per cert la imatge que he penjat per acompanyar aquesta entrada no es correspon la caseta que menciono).