La tragèdia de la fam.-
Ja fa uns dies, no us sabria dir quants, vaig sentir per la ràdio una terrible notícia. De fet, no era la notícia principal, era una “qüestió secundària”. Es tractava de la repoblació i ajuda a l’alimentació dels voltors a l’Índia (em penso, però també podria haver estat en un altre continent). La noticia, de fet era una entrevista, feia esment a un projecte per facilitar la recuperació dels voltors, o evitar que es mengessin animals de granja, no ho sé exactament, perquè el que em va quedar gravat al cervell va ser la resposta de la persona que entrevistaven, vull dir, el comentari mentre li feien l’entrevista, que deia, més o menys així: “el problema no són els animals morts que els deixem perquè en mengin, sinó la competència que els ha sorgit”, referint-se a les persones que aprofitaven els animals morts per menjar-se’ls. El periodista no es va fixar ni un moment en aquest fet, i malgrat el sarcasme del comentari, va continuar fent la seva entrevista com si fos del més normal del món que els voltors necessitessin ajuda, però no pas les persones que passaven tanta fam que són capaces de menjar aliments en mal estat. El primer que em va passar pel cap va ser una esgarrifança, després vaig pensar que com era possible que tinguessin un projecte per salvar voltors i no pas persones i així vaig continuar amb la meva indignació, fins arribar al punt en què hom podria pensar que estic en contra dels voltors o dels moviments naturalistes, i no és gens veritat. He estat un gran afeccionat de l’ornitologia i sempre he defensat la natura, però és tan gran el cinisme d’aquesta societat que la conclusió pot arribar a ser aquesta, i no pas que la gent es mort de gana. Els humans, com a animals racionals, som els més deplorables de tots. Us sembla que a vegades ho som?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada