Les manifestacions d’avui de l’11-M.-
Acabo d’arribar de la manifestació de Girona i tinc un sentiment agredolç amb un pessic generós de contradicció.
El que ha de ser la veu de la ciutadania, on hi caben bona part dels pensaments de les persones sensates, té matisos que no sé ben bé d’on surten. M’he sentit molest amb el manifest, perquè amb calçador fan sortit els sindicats majoritaris com a part del problema, és a dir, com un instrument del capitalisme per aconseguir els seus guanys, i això, simplement, no m’agrada, perquè és pura demagògia i una clara tergiversació de la realitat a favor de no sé quins interessos. La manipulació que, en general, es denuncia, es practica amb l’aparença de la més grata innocència.
Comparteixo bona part dels criteris i dels arguments que aquest “moviment social” pregona, però crec que entre les seves files (més organitzades del que es pot pensar), hi ha gent que sap molt bé com s’han de fer les coses i sobretot què s’ha de dir per a escombrar cap a casa (digui’s anti-sistema, extremistes d’una aparent esquerra o com es vulgui dir). Hi ha llibertat (i ja ho he comentat en altres ocasions) de passejar-te obertament amb una insígnia de, per exemple, CCOO o d’un partit d’esquerres?. No. Ho sento. Ho he comprovat i em dol. Aquí s’està posant en la mateixa saca interessos confrontats. Els treballadors organitzats no són els contrincants polítics del 15-M, són el contrapoder al capitalisme, la garantia de que les coses avui no estiguin pitjor del què estan i que en el futur puguem sortir d’aquesta crisi en unes condicions raonablement humanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada