ull de verècula

Catalunya en venda. Què s’amaga darrera de les privatitzacions?

Ja que l’espècie humana és capaç de votar i fer president a un Aznar, a un Berlusconi, a un Mas i fins i tot, pel que sembla, a un Rajoy, encara que aquests em deixin sense feina, m’embarguin el pis, impossibiliti l’educació dels meus fills, impedeixi que pugui anar al metge i un llarg etcètera, a canvi de que als rics se’ls benefici amb una reducció d’impostos, els farsants i els lladres (Millets, Undargarins, Pantojas i altres especímens) passegin indemnes pels carrers, els qui estan en política ho estiguin per a enriquir-se (no tots!), que els classisme sigui una realitat cada cop més bestia, que creixi la pobresa i els pobres i un altre munt d’etcèteres, entenc que després de tot això, si de que “et donin per darrera” (i sense consentiment) –disculpeu l’expressió- la gent continuï votant als seus maltractadors (PP i CiU, bàsicament, per no dir també PSOE-PSC). És un fet social i estudiat sociològicament, la gent no es posiciona en contra dels seus maltractador, per por, per ignorància, per ressentiment, per ...

I sí. Catalunya està en venda. Ho acaba d’anunciar el Departament d’Economia de la Generalitat. Es vendrà (privatitzarà) 350 escoles, comissaries i centres d’atenció primària (CAP’s) per recaptar, diuen, uns quants milions d’euros. I jo em faig una sèrie de preguntes: a qui li vendran tots aquests equipaments i què passarà amb ells?. És evident que la necessitat del servei continuarà existint, per tant, li regalaran a molt bon preu, a preu de saldo, equipaments que després es convertiran en un gran negoci privat, de baixa qualitat però de molt alta distinció (digues-hi pijeria, xic, el què es vulgui). A qui es vendrà tot això?, a gent de gran estima dels nostres governant, persones que tindran la garantia del govern de que no faran un mal negoci: es venen hospitals (ja ho han fet), escoles, centres d’atenció primària i a canvi, les persones perjudicades rebran menys i pitjors serveis, cars, perquè s’hauran de pagar i els treballadors i treballadores d’aquestes noves empreses (evidentment sempre amb ànim de lucre), tindran més baixos salaris, desregulació, menys drets laborals i tot això que ja coneixem. Aquest és el model de CiU (vendre als amics i viure a costa dels pobres) que és també el model del PP. I mentre tant, quan més es donen per on ja sabeu, els votants els continuen donant suport a les urnes, perquè la sarna amb gust no pica. I pica, i molt!.