Que el panorama actual és un desastre és
innegable. La política de la dreta espanyola, filla del franquisme més
recalcitrant, s’estén com una infecció virulenta davant d’un patètic sonàmbul
grapat de polític zombies, uns polítics que farien molt bé en tornar-se a les
seves tombes i deixar que el món continués sense ells.
Cada cop és més evident que de la pobresa es
pot treure molts beneficis, per això ens volen convertir en pura carronya
perquè els voltors dels diners i de la pocavergonya es puguin menjar les restes
putrefactes de les seves bacanals. Sense oposició política no hi ha futur i no
sembla que el grup de polítics zombies
estiguin en condicions de canviar absolutament res.
És cert que, darrerament, cada cop hi més veus
d’intel·lectuals que contraposes les mesures econòmiques i polítiques a la crua
realitat i dicten alternatives possibles que, d’altra banda, els qui governen se les passen pel folre, però
trobo a faltar una comunió d’intel·lectuals d’esquerres que es plantin, des de
les seves càtedres, i es neguin a se fagocitats pel pensament únic de que la
manera de salvar-se ells és sota la pressió de la por, la mentida i a costa d’assassinar
el futur de les darreres generacions de ciutadans i ciutadanes mentre ens
xuclen fins el moll de l’os als qui encara podem sobreviure en un país ple de
lladres, hipòcrites, corruptes i ortodoxes de l’economia de mercat.
Com diu un filòsof català, no hem de dir “amb
la que està caient” sinó amb “la que ens estan tirant”. Perquè ens això és una
guerra amb míssils ideològics potentíssims que ens han anat inoculant durant
les darreres dècades i ara no s’aturaran i ens llençaran tants míssils com
sigui possible fins que el nostre ADN ens torni a dir que som pobres i que
només els “senyoritos” tenen la capacitat de governar les nostres vides i mutis
i a la gàbia.
On són els límits de la classe treballadora?,
perquè suposo que la dignitat com a persones encara existeix, em refereixo a
que si personalment hom està disposat a aguantar tot el que sigui necessari per
a subsistir en democràcia, encara que cada dia violin els seus drets, que es
plantegin si estem disposats també a deixar que violin als nostres fills i
filles perquè hem estat incapaços de reaccionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada