dijous, 3 de setembre del 2015

Què té una biblioteca que no tingui un arxiu? Simplement, són diferents.



La biblioteca té llibres, però l’arxiu també.

La biblioteca té fons documentals, l’arxiu, és evident, també.
La biblioteca té sala de consulta, igual que l’arxiu.
La biblioteca té un dipòsit, com també el té l’arxiu.
La biblioteca gestiona col·leccions, l’arxiu fons documentals i col·leccions fictícies.
De biblioteques hi ha un munt (quasi bé, una per barri i municipi), d’arxius un, en els municipis de més de deu mil habitants, i un quants més depenent de la seva tipologia.
De biblioteques n’hi ha de privades, municipals, d’institucions diverses, i d’arxius: de l’administració (central, perifèrica, local, autonòmica, judicial, etc.); nacionals, generals, regionals, de districte, comarcals, municipals, etc.; públics i privats; de gestió i/o administratius.
Les biblioteques tenen llibres, material audiovisual, diaris, revistes i tot un seguit de publicació de gran actualitat i permeten un ús indiscriminat de les seves instal·lacions i col·leccions (amb certes limitacions), i l’arxiu no.
La biblioteca és un espai obert al públic i de lliure entrada, l’arxiu també.
La biblioteca és un espai lúdic que serveix un espai obert destinat a serveis culturals i d’entreteniment, destinat a un públic divers i molt heterogeni; un arxiu, en canvi, està especialitzat en la preservació i difusió de la memòria de les institucions, empreses i persones d’una comunitat, és un espai obert a qui estigui interessat en els seus fons.
Els arxius estan lligats, per la seva naturalesa, a una institució pública o privada, i les biblioteques no tenen cap dependència institucional més enllà del servei que presten.
Un arxiu neix, o s’origina, de forma natural a l’activitat d’una institució, empresa o persona jurídica, i una biblioteca és una decisió política adreçada a complir un servei a la ciutadania, però que neix o no, en el moment en que la institució, empresa o persona jurídica adquireix una certa maduresa, però no és indispensable pel seu funcionament, més enllà del seu ús social i cultural.
La biblioteca s’origina per l’acumulació de llibres, vídeos i tot tipus de formats i suports d’informació, però no assumeix la custòdia, com els arxius, de les activitats d’una institució, i per tant, el cost de la seva gestió ha d’adequar-se a la dimensió de les seves responsabilitats; en canvi, la biblioteca és un producte cultural que s’acosta els seus productes al públic en general.
Els arxius organitzen, descriuen, custodien i difonen els seus fons documentals i els fan accessibles a qui s’interessi per ells. Les organitzen temàticament les seves col·leccions i les presten.
A les biblioteques treballen bibliotecaris i diferent personal de suport, als arxius: arxivers i altre personal qualificat.
L’arxiu evidencia, proba i testimonia, la biblioteca recopila dades i col·lecciona. Els criteris i els principis de l’arxivística i de la biblioteconomia són diferents. L’arxivística defensa la integritat dels seus fons, la biblioteconomia no; l’arxivística defensa el principi de provinença, a la biblioteconomia no li afecta especialment; l’arxiu té cura del respecte a l’estructura arxivística, la biblioteca no; l’arxiu defensa el principi de respecte de l’estructura interna del fons, a la biblioteca no li cal  (amb excepcions); l’arxivística segueix el principi de respecte de l’ordre originari, una biblioteca no; els arxius defensen també el principi de territorialitat, en el cas de les biblioteques és més que dubtós; els arxius també tenen com a principi la unitat del seu fons, les biblioteques no i la unitat dels expedients, que a les biblioteques no li cal.
Un arxiu no és cap museu, ni un zoològic, ni un parc temàtic (no vull que s’interpreti que sí que ho són biblioteques!!). Una biblioteca i un arxiu tenen funcions, interessos i necessitats diferents, ni millors ni pitjor, simplement això.
L’arxiu és quelcom diferent a la biblioteca pel seu ús, els seus objectius, els serveis què ofereix, les seves responsabilitats, el tractament que fa dels i als seus fons (d’allò què custodia), pel perfil professional dels seus tècnics i les tècniques que fan servir, per l’aportació que fa a la societat en general i un llarg etcètera.
Dit això, i ara que estem a punt de començar una nova campanya electoral, cal preguntar-se doncs, què necessiten els arxius:
Necessiten, amb els seus professionals, una política clara i inequívoca sobre la seva utilitat pública. Una ubicació diferenciada de l’àmbit de la cultura (tot i tenint alguns punts de coincidència); una campanya de sensibilització sobre la seva importància que evidenciï la seva vàlua i potencionalitats en el bon govern d’un país i de les seves institucions (públiques i privades), i en el món de empresarial.
Li cal una major dotació de recursos tècnics i humans per adequar-se a les necessitats actuals.

I per últim, un merescut reconeixement públic de les més altes institucions, de les tasca silenciosa que desenvolupen els arxius i els seus professionals.