La biblioteca té
llibres, però l’arxiu també.
La biblioteca té
fons documentals, l’arxiu, és evident, també.
La biblioteca té
sala de consulta, igual que l’arxiu.
La biblioteca té
un dipòsit, com també el té l’arxiu.
La biblioteca
gestiona col·leccions, l’arxiu fons documentals i col·leccions fictícies.
De biblioteques
hi ha un munt (quasi bé, una per barri i municipi), d’arxius un, en els
municipis de més de deu mil habitants, i un quants més depenent de la seva
tipologia.
De biblioteques
n’hi ha de privades, municipals, d’institucions diverses, i
d’arxius: de l’administració (central, perifèrica, local, autonòmica, judicial,
etc.); nacionals, generals, regionals, de districte, comarcals, municipals,
etc.; públics i privats; de gestió i/o administratius.
Les biblioteques
tenen llibres, material audiovisual, diaris, revistes i tot un seguit de
publicació de gran actualitat i permeten un ús indiscriminat de les seves
instal·lacions i col·leccions (amb certes limitacions), i l’arxiu no.
La biblioteca és
un espai obert al públic i de lliure entrada, l’arxiu també.
La biblioteca és
un espai lúdic que serveix un espai obert destinat a serveis culturals i
d’entreteniment, destinat a un públic divers i molt heterogeni; un arxiu, en
canvi, està especialitzat en la preservació i difusió de la memòria de les
institucions, empreses i persones d’una comunitat, és un espai obert a qui
estigui interessat en els seus fons.
Els arxius estan
lligats, per la seva naturalesa, a una institució pública o privada, i les
biblioteques no tenen cap dependència institucional més enllà del servei que
presten.
Un arxiu neix, o
s’origina, de forma natural a l’activitat d’una institució, empresa o persona
jurídica, i una biblioteca és una decisió política adreçada a complir un servei
a la ciutadania, però que neix o no, en el moment en que la institució, empresa
o persona jurídica adquireix una certa maduresa, però no és indispensable pel
seu funcionament, més enllà del seu ús social i cultural.
La biblioteca
s’origina per l’acumulació de llibres, vídeos i tot tipus de formats i suports
d’informació, però no assumeix la custòdia, com els arxius, de les activitats
d’una institució, i per tant, el cost de la seva gestió ha d’adequar-se a la
dimensió de les seves responsabilitats; en canvi, la biblioteca és un producte
cultural que s’acosta els seus productes al públic en general.
Els arxius
organitzen, descriuen, custodien i difonen els seus fons documentals i els fan
accessibles a qui s’interessi per ells. Les organitzen temàticament les seves
col·leccions i les presten.
A les
biblioteques treballen bibliotecaris i diferent personal de suport, als arxius:
arxivers i altre personal qualificat.
L’arxiu
evidencia, proba i testimonia, la biblioteca recopila dades i col·lecciona. Els
criteris i els principis de l’arxivística i de la biblioteconomia són
diferents. L’arxivística defensa la integritat dels seus fons, la
biblioteconomia no; l’arxivística defensa el principi de provinença, a la
biblioteconomia no li afecta especialment; l’arxiu té cura del respecte a
l’estructura arxivística, la biblioteca no; l’arxiu defensa el principi de
respecte de l’estructura interna del fons, a la biblioteca no li cal (amb excepcions); l’arxivística segueix el
principi de respecte de l’ordre originari, una biblioteca no; els arxius
defensen també el principi de territorialitat, en el cas de les biblioteques és
més que dubtós; els arxius també tenen com a principi la unitat del seu fons,
les biblioteques no i la unitat dels expedients, que a les biblioteques no li
cal.
Un arxiu no és
cap museu, ni un zoològic, ni un parc temàtic (no vull que s’interpreti que sí
que ho són biblioteques!!). Una biblioteca i un arxiu tenen funcions,
interessos i necessitats diferents, ni millors ni pitjor, simplement això.
L’arxiu és
quelcom diferent a la biblioteca pel seu ús, els seus objectius, els serveis
què ofereix, les seves responsabilitats, el tractament que fa dels i als seus
fons (d’allò què custodia), pel perfil professional dels seus tècnics i les
tècniques que fan servir, per l’aportació que fa a la societat en general i un
llarg etcètera.
Dit això, i ara
que estem a punt de començar una nova campanya electoral, cal preguntar-se
doncs, què necessiten els arxius:
Necessiten, amb
els seus professionals, una política clara i inequívoca sobre la seva utilitat
pública. Una ubicació diferenciada de l’àmbit de la cultura (tot i tenint
alguns punts de coincidència); una campanya de sensibilització sobre la seva
importància que evidenciï la seva vàlua i potencionalitats en el bon govern
d’un país i de les seves institucions (públiques i privades), i en el món de
empresarial.
Li cal una major
dotació de recursos tècnics i humans per adequar-se a les necessitats actuals.
I per últim, un
merescut reconeixement públic de les més altes institucions, de les tasca
silenciosa que desenvolupen els arxius i els seus professionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada