Contra la violència: càstic exemplarLes imatges que ahir es van transmetre per la televisió són del tot esgarrifoses: un energumen agredint impunement a una noia mentre viatgava en tren.
Actes tan covards com aquests han de tenir el màxim de càstic possible i no s'hi valen excuses ni atenuants. Particularment em sembla molt bé que el consulat equatorià hagui iniciat un procediment judicial perquè li caigui a sobre tot el pes de la llei. Caldrà esperar que la justícia espanyola estigui a l'alçada de les cirumstàncies i no posi en perill la credibilitat d'un sistema democràtic com el nostre. Seria una vergonya que aquest individu sortís indemne de la seva barbaritat. Ha de tenir un càstic exemplar perquè no és possible que la nostra societat alimenti accions anònimes de violència gratuïta, del tipus que sigui i contra qui sigui.
He estat rumiant sobre el passatger que va veure l'horripilant escena i no va moure ni un sospir. Sé que és difícil actuar davant d'una situació com aquesta, sobretot sabent que qui podia rebre era també ell, però em sembla molt poc humà estar-se impassible davant d'una agressió pel simple fet de que no li fessin a ell. Aquest no és el model de societat que volem pel nostre país. També dic que és molt fàcil, a temps passat, dir què hagués fet jo o un altre en aquella situació. La sort és que a la noia no l'apunyalessin o l'haguessin violat davant d'alguns passatgers que no miraven per por a no rebre també. Precisament per això opino que el càstic ha de ser del tot exemplar i que no pot quedar com a una anècdota d'un mal dia, fruit d'un canvi d'humor o d'una borratxera.
Suposo que els entesos en la matèria tenen més elements per esbrinar les causes per les quals un "humanoide" d'aquesta mena es permet la llibertat des de la covardia de sentir-se superior a ningú. Quantes coses no passen sense que ho sapiguem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada