ull de verècula

1r. de Maig de 2008. Treball digne arreu i per a tothom (intervenció a Girona).

Els sindicats majoritaris hem volgut vincular aquest 1r de Maig a la mobilització convocada per la Confederació Sindical Internacional pel proper 7 d’octubre a tot el món, una jornada reivindicativa a escala mundial, per a exigir un treball digne. És per això que enguany el nostre lema ha estat treball digne arreu i a per a tothom, com a clara demostració de la lluita sindical internacional en el marc d’una economia globalitzada com l’actual.
La reivindicació d’un treball digne arreu del món significa lluitar per la universalització dels drets laborals i sindicals a tot el món; també és la lluita organitzada contra la pobresa i les desigualtats provocades per la globalització neoliberal. Però també significa lluitar contra la precarietat en l’ocupació, contra la sinistralitat laboral, el treball submergit i contra la discriminació i l’incompliment de les lleis i drets laborals vigents al nostre país.

Cada vegada que arriba un 1r. de Maig, els sindicats majoritaris ens adrecem a vosaltres per recordar quina és la nostra condició social, per reivindicar la nostra consciència de classe, per reivindicar l’actualitat del conflicte social, per donar veu als més febles.

Però això també ho fem cada dia als centres de treball, amb companys i companyes que moltes vegades es deixen la pell per lluitar contra el que avui volem posar en evidència.

La nostra societat necessita de persones com vosaltres, treballadors i treballadores implicats en la defensa d’un treball digne. Vosaltres sou la força que fa possible avançar en drets, els únics que teniu la legitimitat suficient i la força per fer créixer una societat més justa i per això necessitem de la vostra implicació, de la vostra participació, de les vostres idees.

L’anomenada desacceleració econòmica es fa cada cop més evident Aquesta desacceleració té moltes cares.

No és de rebut que les patronals pretenguin que els treballadors i treballadores paguem els plats trencats d’una mala gestió empresarial, o la fi d’un cicle econòmic expansiu. No és de rebut que mentre que vivíem una època de vaques grasses i se’ns negava un pessic dels beneficis, ara pretenguin sociabilitzar les seves pèrdues. I si no que li preguntin als companys i companyes de la Zòdiac a Roses, que els volen tancar l’empresa; o als companys i companyes de Tallers Casals a Sant Joan de les Abadesses, en una zona d’especial sensibilitat als temes industrials; o que li preguntin als companys de Comforsa a Ripoll que no s’expliquen com la Generalitat li costa tant d’invertir en una empresa puntera i competitiva a escala mundial, o la Huchinson a Palamós, amb un degoteig constant d’acomiadaments; o als companys i companyes que treballen en l’hoteleria que veuen com externalitzen els serveis per precaritzar encara més les seves condicions de treball i aprofitar per negar-los drets socials, com el dret a tenir representació sindical o el dret a tenir un conveni digne; o que li preguntin als treballadors i treballadores de la sanitat, quines són les seves condicions de treball; o als treballadors i treballadores de Fibracolor a Tordera.

CCOO hem reivindicat amb força la necessitat d’un canvi de model productiu, però aquest canvi del cicle econòmic que estem vivim no es pot fer a costa de l’esforç dels treballadores i treballadores.
Cal, més que mai, defensar els nostres llocs de treball; defensar la creació d’ocupació de qualitat; defensar la millora del poder adquisitiu dels salaris i l’establiment d’un salari mínim de 1.000 euros al mes.
Per aconseguir-ho necessitem un canvi en la política econòmica, una política econòmica que potenciï la millora dels serveis públics, una política econòmica que ampliï la protecció social i millori les polítiques actives d’ocupació; una política econòmica que tingui també una clara política industrial que permeti potenciar els sectors que encara avui són competitius, una política econòmica que defensi una fiscalitat més justa i eficient i que es basi en el principi de qui tingui més que pagui més.

Vull també fer un esment especial a la futura Llei d’Educació de Catalunya. Una Llei que afecta al conjunt de la societat catalana i va més enllà dels límits de la comunitat educativa.
La nova Llei no pot ser una eina per perpetuar l’actual sistema educatiu, un sistema dualitzat i segmentat entre l’escola pública i la privada concertada.
La Llei ha d’avançar en la creació d’un únic Servei Públic Educatiu per a tots els centres en igualtat de drets i obligacions, un servei públic que garanteixi la igualtat de drets laborals i professionals de tots els treballadors i treballadores del sector.
Aquesta Llei ha de reflectir el que vàrem signar en el Pacte Nacional d’Educació amb l’acord i el consens de totes les parts afectades.

I encara avui hi ha qui es pensa que el conflicte social és mort, que no cal continuar reivindicant, ni lluitant, que no hi ha problemes?.
No us deixeu enganyar, perquè els treballadors i treballadores sempre hem i haurem de lluitar per allò que és nostre.

En aquest marc, les polítiques de conciliació de la vida laboral i personal, i l’atenció a les persones dependents són de gran importància, perquè permeten generar ocupació, milloren l’estat del benestar i aconsegueixen una major cohesió social.

I no podem quedar-nos de braços caiguts quan veiem les dificultat que hi ha per cobrar les prestacions que es deriven de la Llei de Dependència. Que sàpiga el Govern de l’Estat que ens sentim enganyats i que no ens quedarem impassibles!

Per tot això ahir, avui i demà, els treballadors i treballadores som i serem sempre aquí!

Visca la classe treballadora!.

Visca el 1r. de Maig!.